United States or Isle of Man ? Vote for the TOP Country of the Week !


George no sap tampoc explicar com van fer-s'ho per al retorn: només li consta que hi van estar quaranta minuts. Una gran gentada els seguia, amb l'esguard, sobre el pont de Kew, interessant-se en llurs esforços i prodigant-los diversos consells sobre el que havien de fer.

Al cap de dos minuts, o menys i tot, havia oblidat tots els seus mals de cap. No era perquè sos mals de cap fossin per a ell ni una mica mica menys amargs i atuïdors que els d'un home gran per a un home gran, sinó perquè un nou i poderós interès els pass

Al cap de deu minuts vaig proposar-li de deixar la forquilla i encarregar-me de col·locar la roda, canviant els papers. Al minut deix

I vet aquí que feia vint minuts que anava així, a les palpentes, per aquella gran escala de cargol, amb el perill d'estimbar-me a cada pas, quan al meu davant, dins la tenebror, va avançar a pleret una llanterna: degotava de la pluja, i enjegava fulgurances sobre el mur antic. -Ei! Qui hi ha, aquí? va fer una veu trencada. -Un viatger que puja al Schlossgarten- vaig respondre.

Anem a donar un tomb de deu minuts, i cap a dinar tot seguit. Feia poc que havien entrat, quan trobaren algunes persones que els varen dir: -Fa, que som ací, tres quarts d'hora, més i tot, i comencem d'estar-ne tips. Harris els respongué: -Segueixin-me, si els plau. Jo no faig sinó entrar i sortir.

Deu minuts després son

¿L'hauria fet anar el cop que rebé en llançar-lo feia poc? ¿Com explicar-se el fet, altrament? George no ho sap pas, però és el cas que havia anat i ara marcava les nou menys vint minuts. George el va agafar i baix

Sperver, montava un mecklemburgués pur sang , i jo un cavallet de les Ardennes ple d'abrivada; volàvem damunt la neu. En deu minuts vam haver deixat enrera les últimes cases de Friburg. El temps començava d'aclarir-se. Tan lluny com podiem estendre els nostres esguards, ja no vèiem cap senyal de camí, de sendera, ni tirany.

Finalment, a la tremor de l'empedrat seguí la fressa menys forta de la carretera; passaren sota la porta de Hildebrandt, i Zimmer, tornant a posar el corn en creu, reprengué el fuet. Dos minuts després, corrien com el vent pel camí de Bischem; els cavalls botaven, amb la cua voleiant.

Ha omplert la seva manguera moltes vegades, i en deu minuts no acaba de maleir-vos. -I ara! Quin dimoni de joc esteu fent? ¿Per què aquesta tenda no és aixecada?