United States or Vietnam ? Vote for the TOP Country of the Week !
Tot just feia vint minuts que seien l'un davant l'altre (conversant d'afers i esguardant-se amb aquell plaer que dos amics gaudeixen sempre en veure's i oir-se i expressar-se a cor obert, sense segona intenció, cosa que mai vaga de fer amb els estranys), tot just estaven en aquella avinentesa, en un d'aquells moments que la conversa sobre els afers del dia s'acaba d'escolar, la fesomia del vell rabí agafava un tarann
Cinc minuts després, George, a son torn, féu: -Ah! i féu voleiar el seu plat per sobre el marge. Tres minuts més tard, don
-La gent parla com qui res no entén de màquines- em digué. -Res més fàcil que desmuntar l'aparell. He de confessar que tenia raó. En menys de cinc minuts havia tret l'aparell en dues peces, que deix
D'aquesta manera seguírem rondinant uns quants minuts, fins que una ronquera provocadora ens va interrompre, fent-nos recordar que existia George, amb qui no pensàvem pas des que havíem deixat el llit. All
Ja veig el cim. -Hi ha cap indicació del restaurant? vaig preguntar a Harris. -No veig res, però de segur que és aquí, i així Déu el desfaci. Cinc minuts després arrivàrem al cim. Miràrem al nord, al sud, a l'est i a l'oest. Després ens miràrem els uns als altres. -Bonic paisatge, oi? exclam
-Vora la roca de les Tórtores, a vint minuts de la teva masia, respongué Hâan tornant a asseure's i fuetejant el cavall, que continu
-És ben estrany- diu, tot desencaixant els seus rems dels vostres, la vigèsima vegada, en cinc minuts. -Quan sóc tot sol, vaig d'allò més bé!
La llebre ja és arribada a la jurisdicció de l'espingarda d'en Carxofa. Fa deu minuts que l'espera palplantat, apuntant-la, seguint-li els moviments, desitjós de no precipitar-se. Tota la guerrilla observa amb ansietat creixent aquella peripècia. La llebre té llavors una generosa iniciativa: es sacrificar
En deu minuts vaig estar equipat, i els ulls devien brillar-me com carboncles. La cara del missatger en veure el meu engrescament esdevingué elegíaca. Era el masover de la casa petita, i es neguitejava per estatjar-me amb dignitat. La masoveria gran, on nosaltres teníem unes habitacions reservades, estava llavors sense masover.
A les cinc, la nit havia arribat; Sperver va fer parada i em va dir: -Pobre Fritz, hem eixit dues hores massa tard. La Lloba ens va massa al davant. Abans de deu minuts sota els arbres hi haur
Paraula Del Dia
Altres Mirant