United States or Kazakhstan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Vàrem deixar la barca prop del pont i donàrem un tomb per la ciutat: tot fou inútil. La ciutat li pertanyia, l'aire dels carrers era viciat: Com s'hi podia viure? Qui sap les milles que vàrem empassar-nos pel camí de Birmingham, amb igual negatiu resultat: els camps eren envaïts de la detestable olor.

Tres milles més avall de Sant Petersburg, en un indret on el riu Mississipí tenia poc més d'una milla d'amplada, hi havia una illa llarga, estreta, boscosa, amb un alfac en son extrem, ben escaient com a lloc de cita. No era habitada. S'estenia qui-sap-lo envers l'altra ribera, entre una selva espessa i gairebé absolutament despoblada. Així, doncs, l'illa de Jackson fou escollida.

Haviem anat en bicicleta cosa de dues milles, quan veiérem davant nostre, en el lloc on convergien cinc camins, un home amb davantal de cuiro, regant-los.

No hauria calgut que ho repetís: amb una vegada n'hi havia prou: Huck ja feia trenta o quaranta milles per hora abans que la repetició fos pronunciada. Els minyons no s'aturaren fins que hagueren arribat al cobert d'un escorxador abandonat, al capdavall del poblet. Tan aviat com Tom hagué recobrat l'alè, va dir: -Huck, ha estat esglaiador!

El primer interlocutor: -Pot ben calcular-se, aquella marxa, a raó de 34 milles, segurament. A unes 33 milles. Després tots dos, fatigats per l'esforç de la conversa, ronquen de bella manera. Els dos ximplets que van als rems, plens d'ufana per tenir l'honor de carregar uns professionals com Jaume i Tom, multipliquen els esforços.

A l'hora de dinar muntàrem el nostre sopluig, i el mantinguérem tota la tarda, deixant lliure, al davant, un petit espai per a poder remar i mirar cap enfora. Així férem nou milles, i en ésser nit arribàrem Day's Lock.

Tres milles més avall del poble, el vaporet s'atur

Jo li vaig agafar mania de bon principi, i, encara no havíem caminat un parell de milles, topàrem amb el primer entrebanc. El camí es dividia en tres.

-És molt endins de la cova? Fa tres o quatre dies que moc els puntals, ara; però no puc caminar més d'una milla, Tom: o, si més no, aquest és el meu parer. -Hi ha unes cinc milles, fins allí, pel camí que tothom pendria, fora de mi; però hi ha una drecera d'allò més curta que ningú la sap, fora de mi. Huck, us hi portaré en un bot. Jo remaré fins allà, i tornaré a remar fins aquí, jo tot sol.