United States or Isle of Man ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Apa, de pressa! -em va contestar secament. A bots i corregudes vaig davallar la rosta muntanya, i en pocs minuts vaig atènyer la font d'en Moixell, que brolla d'un altíssim marge entre molses degotants i dins un misteri d'ombres quasi perpètues. Una fulla d'atzavara en recull l'aigua i la gita convertida en mòbil trunyella de cristall, que, caient dins una conca entapissada de créixens i falsies, constantment renova la limfa puríssima, que tremola i palpita como una maragda vivent. Allí vaig apagar la meva set i aquell fluid difongué el seu esperit vivificant per les meves venes, tornant-me tot seguit al gaudi de l'equilibri orgànic. Però la meva ànima rest

De manera que Xenofont es veu obligat a aixecar-se i a parlar així: -Jo, soldats, com veieu, ofereixo tants de sacrificis com puc, per vosaltres i per mi, a fi que les meves paraules, els meus pensaments i les meves accions s'escaiguin a ser les més belles i les més bones per a vosaltres, tant com per a mi.

M'adreçaren algunes preguntes, que vaig contestar amb laconisme. I vaig creure reparar que ningú no parava ment en les meves respostes.

Oh! ¡També elles s'imaginaven fer quelcom per atenuar la formidable pressió de les meves espardenyes omnipotents! Es presentava en Busqueta. Venia roig, suós, movent la testa amb l'aire inconsolable d'un general fracassat. Darrera d'ell, ara un, ara un altre, compareixien els gossos. La mullena dels baixos, encastada al pellatge, els feia semblar més escarransits. Tremolaven i esternudaven.

-Perdó, papà! exclamà, postrant-se desoladament, la Montserrat. -Perdó? respongué aquest fora de si -El perdó el concediré a la filla obedient a les meves ordres: aquesta ser

-Tens raó, Fritz, no en facis cabal de les meves paraules; de vegades parlo sense com va ni com costa. El principal és saber on ens menar

Jo en desitjava més. Vaig mirar les fesomies del meu entorn, i en el major nombre vaig veure reflectides les meves pròpies impressions. Si és cosa bona l'excitar aquesta set de sang a l'home modern, llavors el mensur és una institució útil. Però, ¿pot dir-se que sigui cosa bona?

Jo vaig conèixer el corbo a casa un seu germà, un pagès llest i d'empresa que vivia en una casica de fam i set, però que l'ase em flic si hauria baratat els seus guanys de negociant de llenyes i carbons amb les meves rendes. Aquest germ

La cambrera s'allunyà, i jo vaig romandre encara alguns segons sota l'encís de les meves impressions. Odila s'havia girat. -Ja ho veieu, senyor- digué amb somriure melangiós, -és impossible d'abandonar-se al dol; cal, sens treva, migpartir-se entre els propis afectes i el món.

Què podria passarme? No és possible que puga interposarse res entre jo y l'immens horitzó de les meves esperances. El cel és l'autor de tot això, y no jo; donem mercès an ell. SIR TOBIAS Per tots el sants! digueume aont és. Encara que tots els dimonis de l'infern se li haguessin entaforat en el cos, encara que se n'hagi apoderat la mateixa llegió, jo li parlaré.