United States or Ghana ? Vote for the TOP Country of the Week !
Tal va ser la meva primera impressió de la realitat, però en vaig dubtar de seguida. ¿Què pasava? En Vadô, en Cadernera... Ah! durava encara la terrible navegació! -Al·leluia! al·leluia! Mireu, mestressa, lo que teníeu, a sa falda- va dir en Cadernera, mostrant-me un rem ajagut a frec dels meus peus.
-Fills meus... germans meus -va dir el Prelat. Parlava a estrebades, amb frases curtes, entre pauses, però amb clara pronunciació. No li vaig perdre ni una paraula. -Fills meus... veig que tots tremoleu com jo mateix... Qui no tremolar
En aquell moment oblidava les accions dolentes de tots els meus amics i coneguts, i els beneïa. Tant se me'n donava, d'aquests, ocupats com eren a portar una vida frívola i indiferent, ben lluny de pensar el bé que feia per ells en aquell plaent indret. Jo el feia, però, i hauria estat content de poder fer-los tan feliços com desitjava.
Obrin com vulguin, sense cuidar-se més de mi. Si té algun plan, executi'l; però aviat, perquè jo pugui veure fora de perill els meus, i ja no demano res més a Déu.
Lo cert és que les llàgrimes que en temps de les grans penes retenia en el fons del cor, ara que toco el compliment dels meus desigs... ara no puc aturar-les: veus? -Escolta'm, filla, i respon-me de veritat: ¿creus avui en el meu amor com ahir hi creies? -Oh, sí! ¿Estàs segura de tu mateixa, fins al punt de respondre de la llegitimitat dels teus sentiments envers mi? -Ni sabria com dubtar-ne.
Per un accident lamentabilíssim, un dels meus cops més vigorosos féu anar a parar la pilota al nas del bon be; i, el dolent, en veure-ho, esclat
Que n'aprenguin sos camins nostres infants; i tinguem per ben segur que no hi ha literatura més estimulant que una rondalla o una epopeia. És una cosa ben estranya, però el fet és que quan els meus sentiments son més dolorosos i estan al ple, tant la meva llengua com les meves mans semblen lligades.
Els meus vestits eren humits encara: vaig posar-me'ls, però, i Katel em presentà, alguns moments després, al vell Miquel Durlach, el propietari de l'establiment, un vell de vuitanta anys, amb la cara solcada d'innombrables arrugues i les parpelles balderes.
En Víctor, en veure-la tant de matí, s'esvera una mica. La tia Paulina, amb gran cerimònia, comença a engegar aquest discurs: -Víctor: tu ets el més gran dels meus nebots i tu ets el cap de la nostra família; a tu t'he estimat més que ningú, i el teu consell ha sigut sempre escoltat per mi.
Els que s'aturaven a trucar a les cases eren uns, que semblava que exercissin un càrrec especial, i anaven paramentats a estil d'arregladors de processó de Setmana Santa, amb sengles vestes negres encucurullades i empunyant uns llargs bordons. A on ens adreçavem? Què temíem? Què ens proposavem? Vaig preguntar-ho tímidament als meus companys d'ocasió i no em responien per a no interrompre el res.
Paraula Del Dia
Altres Mirant