United States or Mauritius ? Vote for the TOP Country of the Week !
El metge també comença de creure que es declara la convalescència. No gosa dir-ho, però ho deixa endevinar. El malalt, d'ara endavant, podr
Si, verbi gràcia, al cap de dotze mesos ens trobéssim que ningú s'havia tirat dalt a baix del balcó, o que la gent no es casés ni s'enviudés ni es fes moneda falsa, ni es morís cap metge... encara vaja! Mes ca! res d'això. La bola del món donar
-Sigues bo: sentes?... Sigues bo... I mossèn Esteve va llançar alguns sospirs. Tothom restava mut... tothom tenia clavada la vista en la del capellà. -Els sospirs de la mort- va fer, de baix en baix, el metge. Va acostar-li als ulls un broc encès de la llumenera, va contreure, com malgrat ell, els llavis en un nou gest de mal averany, i va fer un senyal al vicari, que havia acudit a corre-cuita.
-Que no hi va el metge? -Fa mitja. -Oi que la mare t'ha dit que no diguessis res? -Fa mitja la Roser. I li ventaven un xuflet o li donaven una empenta. -Ai!... Ai... -Sebes de godai! Ves! tant garnagàs i no sap res! I el misteri creixia.
La fadiga de la pujada els feia estar silenciosos. El metge esguardava amb paüra dalt de la carena el poble que veia a cada respir més petit. De sobte arribaren a ses oïdes la cridòria dels dansaires i les rialles de les fadrines. -Visca l'Andreu! -Visca! -Mori el senglar! -Mori! ¡Balleu, balleu, ninetes, la dansa del senglar!
Son llit d'agonia fou el sorral mullat. Allí l'ajagueren, i el metge l'examinà, declarant que es moria, que se n'anava per moments a causa d'una forta commoció al cervell. Al cap de poc va presentar-se un capell
-Apa, noi! com us estimen! -va dir el metge per trencar aquell mutisme, i com que l'Andreu no va dir res, el senyor Celestí va girar-se i qued
Kipert, girant-se, demanà: -Doncs què ha passat, senyoreta Katel? -Res- digué la grossa masovera; -parlàvem tranquilament, quan ha caigut. El metge, mirant Kobus de bell nou, digué: -No té res... una emoció... Un encaparrament! Vaja, sobretot calma... no li feu nosa... es retornar
L'Andreu estava confós; no sabia què fer dels seus ulls i no podia aturar la mirada desficiosa de fugir de totes les cares macilents que el voltaven.. El metge va obrir la porta que va grinyolar llargament com si fes un gemec paorós, i va entrar a la cambra on hi havia el malalt. Tot era silenciós; tot tenia una gebror rara que va apagar l'alegria esclatant de l'Andreu.
-Això no ho dic per tu, al contrari, et respecto, i si m'arribés a trencar una cama, m'estimaria més refiar-me de tu que no pas de qualsevol altre metge; però pel que fa a la banda de dins del cos, encara no heu descobert cap ullera per a veure el que hi passa. -I tu què sabs? Davant aquesta resposta, el brau subjecte em va mirar amb aire de sospita.
Paraula Del Dia
Altres Mirant