United States or Burkina Faso ? Vote for the TOP Country of the Week !


De vegades algun d'aquests esperits malaltissos posseïts per l'angúnia moderna, li diu: -Però i vostè, don Antoni, ja fa una mala fi de temps que davant ets ulls sa mateixa tela. Frissau, homo, frissau!

Havem dit que la banda era la mateixa, es cert; pero avuy las joyas mes ricas hi faltan perque los francesos las varen robar l' any 1808. Mestre deya un aprenent manyá á son amo, en una vetllada en que s' havia fet á la botiga molta feyna. Mestre, anéu á reposar; estaréu fadigat, ja es hora de dormir; lo que falta fer jo m' ho en carrego. Y ho sabrás fer, noy? preguntá l' amo al aprenent.

El temperament psicològic i substancial de nostra raça i de nostra llengua pot fer-nos sentir naturalíssims en aquest recobrament de la novel·la. Senyalarem, de passada, una especial voluptat que hi ha a fer vívides figuretes humanes en llenguatges nous o renovellats, que és la mateixa cosa.

-No ho cregui pas, don Eudald. Amb la particularitat de que, convenientment ajudada la terra, no sols no es corseca, com vostè diu, sinó que cada vegada és més pròdiga, excedint-se a ella mateixa, que per alguna cosa és el símbol de l'agraïment.

El senyor Aleix torna a fer la mateixa relació, a confiar els mateixos secrets i sigil, i d'aquest modo passa la nit, fins que els gresolets, per falta d'oli, van apagant-se; i llavors es despedeix l'última tanda, com totes les anteriors, amb les recíproques i obligades: -Que tinguin bones festes. Com a vostès se les desitja. Les malalties tenen la virtut de convertir a tothom en metge.

D'aleshores endavant, cada any, Iòsef tornava a la mateixa època, tan aviat sol com amb un o dos de sos camarades; i Fritz el rebia com a un germà.

Altres vegades marxava a poc a poc o s'aturava, donant voltes sobre si mateixa; però era tan llisa i d'un to tan igual, que aquestes voltes eren de mal reparar, i sols s'endevinaven per l'ondulació que davallava en espiral per la trompa. El carreter de cara bestial començava a interessar-se per l'espectacle.

No calia dubtar més, pit i fora; vendria els bous i la carreta, l'hostaler li salvaria els mobles fins que tingués lloc a Girona. Anirien a peu fins a Sils i aquella nit mateixa foren a ciutat allunyades dels seus fills sense cor. La Clàudia era una altra.

Lo cert és que les llàgrimes que en temps de les grans penes retenia en el fons del cor, ara que toco el compliment dels meus desigs... ara no puc aturar-les: veus? -Escolta'm, filla, i respon-me de veritat: ¿creus avui en el meu amor com ahir hi creies? -Oh, ! ¿Estàs segura de tu mateixa, fins al punt de respondre de la llegitimitat dels teus sentiments envers mi? -Ni sabria com dubtar-ne.

El que no comprenia en Melrosada era per què el seu instint no s'havia despertat fins aleshores; com havia passat tota una vida sense pensar en la necessitat absoluta de cercar una dona honrada que l'estimés. I la por era sempre la mateixa: creure que potser havia fet tard, que era ja impossible que ell enamorés ningú.