United States or Guernsey ? Vote for the TOP Country of the Week !


I, mentre en Biel tornava a llançar l'arma avergonyit, el bander se la penjava de mala gana al muscle, tot contrariat de no haver pogut aprofitar l'ocasió. -Vaja! Prou n'hi ha- va fer, aleshores, la mateixa veu. -És que aquest lladre- va ajustar el bander -sempre pensa quina em farà, i només disfruta malmetent tot el que troba.

No siguem més pesats perquè al cap i a la fi no sortiríem mai de la mateixa tonada i això ja sembla la cançó enfadosa. Resumint: Any nou, són dotze mesos de coses velles, iguals idèntiques a les que ja han succeït. Sobre això poden fer-hi posta.

El seu passat no era un erm: una amor hi floria en la llinda mateixa de la joventut. D'això feia vint anys. Els episodis li revenien a la memòria, il·luminats per una claror novella.

Ell, però, les repetia sempre amb una desesperada insistència. Ja no calien grans contrarietats ni grans fatigues. Així que les coses no sirgaven com cal, ja el teníeu oferint l'ànima tranquilament, amb la mateixa sang freda que hauria ofert un per-beure a un altre carboner a canvi de feinejar per ell durant un jorn de galvana.

Amb la mateixa parsimònia de fantasma, es fic

Pujava, creixia... fonia la música terrible de la naturalesa dintre un sentiment excels. Jo m'havia oblidat de mi mateixa... Els cabells se m'enriçaven. -Visca! clam

El pas atrevit era donat. Vet-em aquí fora de casa, escapat furtivament, al bell cor de la nit. L'alta nit! Vaig examinar-la amb l'interès temorenc de qui lluca els secrets d'una cambra vedada. No em semblava la mateixa nit, que solia veure a les vetlles, sinó una nit més augusta, més misteriosa, més esquerpa, que es diria que s'hagués de ressentir d'ésser visurada.

A la fi la terror mateixa, que ens paralitzava, esclat

Contan que un dia los moros trobaren un Sant Crist y per befa lo tiraren á la mar. La santa imatge, en lloch de ser llansada altre cop á la mateixa platja per las onas, surant, surant, mar endins se n' entrá: aixis bressat sempre pels trontolls del amarch element creuhá la mar venint á parar á la costa catalana.

Al cap de poc s'aturà, i es digué a mateixa: -Ell es va portar com calia, aquí. Oh! Si allò tornés a passar, no diria aquella cosa; no la diria per res del món. Però ara ell és mort: mai més, mai més, mai més, no el tornaré a veure!