United States or Western Sahara ? Vote for the TOP Country of the Week !


Jo ja no acuso ni l'exèrcit, ni ningú, ja que ell mateix confessa d'haver arrabassat el soldat.

-Tom Sawyer, el Negre Flagell de la Mar Espanyola. Digueu els vostres noms. -Huck Finn, el Mà-roja, i Joe Harper, Terror de les mars. Tom havia proporcionat aquests títols, que pertanyien a la seva literatura predilecta. - està. Doneu la contrasenya. Un parell de roncs murmuris lliuraren el mateix nom paorós, simultàniament, a la nit que els arrecerava: SANG!

Era allò l'himne de la nostra victòria, entonat allí mateix, vora el foc de capçots, amb les pipes enceses i el vas de xarel·lo temperant-se en la cendra. Ell m'havia conduit a un lloc màgic.

En son llit, la Madrona vetllava sense gosar a moure's ben arrupida sota els llençols... Tenia por, sentia en son cor el trossejament del que pert el seu,... però al mateix temps tenia un altra pena més fonda, un dolor més gran; i era la pena del seu home, el turment que tancava aquell cos, que jeia all

Jo anava endavant, amb la pistola alçada; i, quan l'esternut va fer que els dos bergants comencessin de fressejar per eixir del camí, vaig cridar: -Foc, minyons! I vaig disparar a l'indret on se sentia la fressa. Això mateix feren els nois. Però en un segon van ésser fora els bergants, i nosaltres al darrera, boscos avall. Em penso que no els tocàrem.

La plantació de l'arbre ha sigut cosa senzilla. Ell mateix, el Cerdà, ha pres un tany de freixa i l'ha ficat d'arrels al sot, adobant-lo amb pa i regant-lo amb vi; símbols, deia, de l'abundància en què des d'avui viur

En lluita amb si mateix, en Ramon, sempre volent i dolent, sentia mancar-li totes ses energies i nàixer-li tots ses escrúpols en quant se veia sol amb aquella virginal aparició.

De cada mata de jonc en rajava un becadell; i al bon guiatge d'en Carxofa jo havia correspost amb una diada de punteria infal·lible, una d'aquestes diades en què sembla que els perdigons siguin atrets per la víctima. Els terribles voladors queien en sec trinxats d'ales, capbussant-se el mateix que un parrac de roba, damunt les aigüerulles. I això no tornaria! Sobtadament callà.

-Senyor! féu que no sigui, perquè ben cert que em tornaria foll. I, al mateix temps que pregava, un mal pensament li rondinava per dintre la testa com un borinot, desventllant-li una set d'abeurar-se amb la sang de l'hereu Bartra, que era el causant de la dissort.

-El senyor doctor raó- digué ella, -jo sóc del mateix tarannà; m'estimo més beure als àpats, i pendre una copa de cognac després. En el meu país les senyores prenen cognac; i és més distingit que no pas el kirsch! Amb prou feines acabava Maria Lagoutte aquestes explicacions, quan Sperver entreobrí la porta i em va fer senyal que el seguís.