United States or Iceland ? Vote for the TOP Country of the Week !


Donen els mariners el nom de pinya de rosa a l'artística nuada que teixeixen al capdavall d'una corda amb els seus mateixos blens, fent-hi un pom boterut que la conclou, la priva d'esfilagarsar-se i no li permet escórrer-se de l'estrop o anella dintre el qual la passin de llarg a llarg.

És mort? preguntaren els dos joves mariners que eren fora de la barca.

Els nens del poble, que fins a l'aparició d'en Ricardet havien sigut feliços en son estat, saberen de cop i volta, per boca del nou- vingut, que eren pobres, que eren bruts, que eren lletjos, que eren bèsties, que sos pares anaven a la taverna, que una taverna és menys que un cafè, que el que un cafè és senyor, que el que és senyor diners, que el papa d'en Ricardet havia sigut cafeter i, per tant, era senyor i tenia diners, i que en Ricardet, un cop gran, també seria senyor i ric i viuria a Barcelona, i ells s'estarien al poble, fent de mariners i prou... I la brivalla, al saber tot això, sentí també de cop i volta l'escalfor del despit i de la vergonya, el rau-rau per la privació d'allò que no tenia...Per sa banda, en Ricardet, a qui el medi anava guanyant ràpidament, amb aquella força d'impressió amb què la novetat s'encarna en el cor tendre, descobrí amb estranyesa mortificada que no n'hi havia prou d'ésser ciutad

Però els mariners no podien entendre les paraules: així és que es pensaven que allò era la veu de la tempesta; ni era per a ells de veure aquell paradís del fons de la mar, perquè, en enfonsar-se el vaixell, s'ofegaven i només llurs despulles podien arribar al palau de la mar.