United States or French Polynesia ? Vote for the TOP Country of the Week !
La nena preferia usos i estils europeus, modes sancionades, normalitats socials. I no cal dir que va triomfar la voluntat de la diveta. Com a tribut sentimental dedicat a la seva mare, no va tractar d'amagar el cognom... intent, per altra part, quasi bé inútil, ja que no podia ocultar tampoc l'especialíssima bellesa que denunciava el seu origen oriental.
La mare, però, preferia de molt Cirus, i volia que ell fos el rei. Per això, quan el pare emmalaltí, enviat a cercar de les províncies marítimes, puj
-Ma, que n'hi han!... oi que n'hi han, mare?... -Molts!... I se'n tornava, rossa d'aire i d'alegria, regarot avall, llençant esquitxos...
Això mostra clarament que no se la pot deixar de banda, i que mereix ésser contemplada, tant per les bèsties com pels homes! Cloquegeu, ara! No gireu els peus cap a dins: un aneguet ben educat conserva les cames ben separades, com fan son pare i sa mare. Així. I, ara, decanteu els colls i digueu: cuac!
-La mare!... En Joan, quiet, plorava. El sol el mirava fixament... -El noi! El noi! curriu, curriu! exclam
També necessitarem sorra i palets per al fons del dipòsit: perquè els peixos d'aigua corrent volen palets. En fi, ho muntarem de manera que sigui de durada. Entraven aleshores dins la gran eixida de davant el cobert. Súzel era a la porta. -Que ens espera, ta mare? li digué el vell anabaptista. -No encara: est
-Jo vindré amb vós, Andreu! -Jo; tu ets massa xic i estàs encadernat; fa, mare? -Dôs vull anar-hi! -Prou! No vull baralles- va interrompre l'Andreu. -Que vingui el sagal més forçut; doneu-me un cofí, un cistell, una saca i una tríncola. -Si voleu la barromba de la vacada far
Un badall li va descloure la boca... el cap li pesava... i no volia dormir... tenia por de tornar a sentir aquell bramul de fera... No, no volia adormir-se... Després volia acompanyar al seu home, quan se'n anés al camp... volia aconsolar-lo de sobre el camp destrosat, com ell l'havia aconsolada a ella, de sobre el llit de mort de sa mare...
La nova solució que l'avi Mundet l'instava a temptar li ocasionava cert trastorn. No que no la judiqués bona, ¿Què millor, per a ell, que comprar un gussi, governar-se'l al seu gust, i no haver de partir ganàncies amb ningú? Però... haver de demanar diners a la seva mare! I tants! ¡Qui sap com s'ho pendria, ella, malhumorada com solia estar!
Escolteu el que em va dir la Lluna. «Fa anys, jo era a Copenhaguen. Vaig sotjar per la finestra d'una cambreta pobríssima. Pare i mare eren tots dos adormits, però llur fillet era despert. Vaig veure que les florides cortines d'indiana es bellugaven, i el noi va guaitar enfora. Creguí, a la primeria, que mirava el rellotge de Bornholm, llegat de l'avi. Era alegrement pintat de roig i de verd, i tenia la puput al cim, pesos de càrrega feixuga, i el pèndol amb son disc de llautó resplendent que anava endavant, i endarrera: «Tic tac». Però no era pas això, el que ell mirava. No: era el torn de filar de sa mare, que estava sota el rellotge. Era el més estimat tresor del minyó en tota a casa; pero no gosava tocar-lo, o l'haurien tustat damunt els nusos dels dits. Hores i hores, mentre la seva mare filava, podia mirar el torn, i espiar el fus vertiginós i la roda que xiulava: això li feia venir pensaments al seu estil. Oh! Només que ell gosés filar amb aquella roda! Pare i mare dormien: els mirà, mir
Paraula Del Dia
Altres Mirant