United States or Heard Island and McDonald Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Missenyor- li vaig respondre, -el comte de Nideck pateix una malaltia que una estranya semblança amb la de la vostra senyora mare. Si teniu prou confiança amb mi per a comunicar-me els fets que haureu presenciat, us confiaré de bell grat els que jo conec, perquè aquest canvi podria potser oferir-me un mitj

MALVOLÍ No és prou fet pera dirsen un home, ni prou jove pera dirne un noi; és com la tabella abans de que hi apunti'l pesol, com la poma a punt de ferse. S'aguanta entre l'infantesa y la virilitat. un bell rostre, y parla molt impertinentment: sembla que encara jugaria a la falda de sa mare. OLIVIA Que entri; crideu a la meva cambrera. MALVOLÍ Cambrera, la senyora us demana.

La seva mare fin

La Tecla va mirar la seva mare amb estranyesa i paüra, va ullejar el seu fill que dormia en el bressol prop de la cucola; féu sospir i rest

Mentrestant, la pluja queia a torrents, i la part baixa de la ciutat desapareixia sota l'aigua del riu que s'havia eixit de mare.

El Carolí tenia mare, esposa i una nena. La mare curava de la casa; l'esposa, que havia sigut fabricanta i tenia tirada al seu ofici, anava a la fàbrica fins quan ja havia pogut estar-se'n; i la nena, així que sortí de costura i malgrat l'esperança d'ésser una bona pubilleta, la ficaren a la fàbrica, també.

El minyó, doncs, volia establir-se pel seu compte, i pregava a la seva mare que li remetés tant de diner com pogués, en la seguretat que cada ral se li convertiria en un peso oro .

Els passatgers bramaven, girant-se vers nosaltres; els que es passejaven pel ribatge s'aturaven i ens atiaven; les altres embarcacions que passaven, feien el chor. El riu, ça i lla, en un espai d'algunes milles, era dominat de frenesí. Harris feia punt, en sec, al moment més interessant de la seva història, mirava entorn seu amb dolça sorpresa i deia a George : -Mare de Déu!

El Pollet no'ls respongué. Assaboria, ple de goig, l'estar a cada respir més aprop de l'hospital, on la seva mare trobaria un bon repòs. -No en feu cas d'aquests ximples, mare! Aviat hi serem!

Desgraciadament, la «santa dona» solia estar trista i cada dia més caiguda. de forces i d'esperit. Les seves humors eren estranyes i llunàtiques. A voltes victorejava i festejava el pescadoret amb motiu de petits èxits als quals ell no havia atribuït cap importància, i en canvi l'acollia amb fredor altres vegades que ell amb raó s'esperava un gran aplaudiment. En aquest últim cas el xaval restava tot desconcertat i brandava el cap amb tristesa i pensava: -Pobra mare! Que en deu estar, de rebentada des trebai! ¡Que disgustos deu donar-li ets meu germ