United States or Micronesia ? Vote for the TOP Country of the Week !


La seva mare rest

»Va fer venir Ot de Burlack, el seu capellà, Huc, el seu fill gran, el seu segon fill Berthold, i la seva filla, Berta la Roja, muller d'un cap saxó nomenat Bluderic, i els digué: »-A la vostra mare, la Lloba, he fet manlleu de la seva urpa... la seva sang s'ha mesclat a la meva... ella renaixer

Cap al tard -si no havia fet massa aire, entrava a dins... anava al quartet del davant, on eren sempre els de casa... A banda i banda de la finestra, mig tapada amb celosies, hi veia, com masses negres, les siluetes de la meva mare i de ma germana, cusint a l'escasa claror del dia que finava... Mon pare es passejava amunt i avall, amb les mans a les butxaques.

El nen seguia els recons del molí somicant, i sota de cada llit, mirava tot cridant, amb veu que enternia: -Mare!... Mare!... veient que no hi era, es quedava en un recó, xuclant-se el dit gros de la m

L'una ben present aquella veu estranyament manyagosa que oferia cacauets, i l'altra... l'altra no sap si l'ombra que li passa pel cervell és resultat d'un somni o llavor de fals testimoni... Però mai s'han comunicat mare i filla aquella impressió.

La Monja va fer-la enllitegar; i la italiana va aclucar els ulls com un ínfant i va quedar-se dormida plàcidament, mentres la Monja l'esguardava plorosa, tot recordant que feia anys que en aquell mateix llit restava erta i freda la seva filla. Ara li reflorien aquelles remembrances esblaimades, i les llàgrimes tornaven a sos ulls de mare enyoradissa.

Sa germana, la Loreto, comptava amb prou feines catorze anys, i ses faccions, no ben desenrotllades encara, no prometien tanta correcció de formes com les de la Montserrat. Tirava, no obstant, a major estatura i a no menor esplendidesa de formes, encara que de moment era esprimatxada i desgarbada com un aligot. De temperament mogut i fressós i arrauxada com un bordegàs, sa mare li repetia a cada moment: -Vejam quin ser

-Joanín! caçador d'óssos com son pare!...; fill meu! va cridar sa mare esclatant d'entusiasme. -Gràcies a Déu! digué la Tereseta, i es pos

-Mal vinatge el xicotet!... ¡L'ha pegada que volia anar amb el papa!... Sa mare l'ha deixat anar, i, així que arriba a la taula, pega cop, fa caure el cubilete i descobreix l'ou que ja era a sota mentre el noi ensenyava el de la .

No sabia què empescar-se. El cor, però, li deia: -Apa, apa; prova, prova. I va posar-se a parlar sense saber què deia i amb el seny mig esbalaït. Va parlar a la babalà: de la diada de Sant Cristòfol, de l'alça del peix, de la vinguda de forasters... I, sobtadament, se li acudi una idea que li aclarí tot l'esperit: una bona idea per a interessar la seva mare a la conversa.