United States or Algeria ? Vote for the TOP Country of the Week !
Prou que se la faria ell, el dia que s'hi pogués adobar!... El que és aquella no li portaria pas a vendre, en Biel!... Perquè, que l'autor de la feta havia estat en Biel, no en tenia cap dubte: n'hauria posat les mans al foc sense por de cremar-se. Malgrat la seva certesa, hi havia moments en què, rumiant, rumiant, acabava per dir-se que un home sol, en una nit, no podia haver fet tanta feina.
Vaig posar-me el front entre les mans i vaig somiejar qui sap l'estona. Knapwurst, suposant que jo dormia, s'havia tornat a posar a la lectura. La lluna grisenca penetrava a la caseta. El llum s'esblaimava. Hom sentia vagues fresses al castell. De cop i volta ressonaren passes al defora. Vaig veure algú que passava davant la finestra. La porta va obrir-se bruscament, i Gedeon aparegué al llindar.
Si de cop i volta s'hagués atalaiat que es passejava sense bragues, no s'hauria avergonyit més. Va sentir-se nu davant de tothom; pitjor que nu; sabia que les nueses, que ensenyava, eren deformitats. Va tapar-se els ulls amb els palmells de les mans i va aturar-se. El cap li anava en roda.
No gosava pas treure's les mans de la cara. Esguard
-Oh! oh! va fer Hâan, amb accent una mica burleta, tot copejant les cartes. -O, Kobus! no hauries estat tan ferotge. -Que no hauria estat tan ferotge! digué amb les dues mans badades. -Som dos amics de tota la vida, ¿veritat, Hâan? Doncs bé; si estés enamorat i em semblés que tu cobegessis, ni que fos amb el pensament, la que jo havia escollit... t'escanyaria.
-Sants del cel, quin cap de trons! exclamava don Eudald amb les mans al cap, tan bon punt hagué el jove acabat sa carretilla llançada amb vehemència de frase i quasi sense respirar. -Vostè enraona molt bé; mes, si segueix per aquest camí, parar
A la cantonada de Wenzelplatz, Harris, que era a poques passes davant nostre, va aturar-se i digué, ficant-se les mans a les butxaques i mirant a tot arreu: -Que n'és, de bonic, aquest carrer! George i jo el seguírem. A dos cents metres, al bell mig, hi havia la tercera d'aquelles estàtues-fantasmes.
El lluitador que brega ab son contrari ab l'afany del premi, creu haver triomfat als ulls del poble quan sent batre de mans y aclamacions per tots costats; més s'atura, el seny enterbolit y fixa la mirada, no saben bé si aquella tempestat d'entussiasme s'adressa o no an ell.
La barca s'era emproada. Ho vaig conèixer per la inclinació persistent del pis, pels ressalts de la marxa... per certa intuïció, de la qual és difícil esbrinar els fonaments. -Ens enclavem de proa: repara- vaig dir a en Cadernera, que s'havia emparat de les meves mans i plorava acotant-hi la cara. -És que ens omplim- va fer ell alçant el cap. -Un cop plens... anirem a fons? -No, això no, pubilla.
I allunyant-se poc a poc cap a la barraca, l'esquena vinclada, el cap acotat a terra, la pipa als llavis i les mans plegades al detràs, murmur
Paraula Del Dia
Altres Mirant