United States or Turks and Caicos Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


La quietud era tan gran, que, malgrat el compte amb què caminaven, el fregadís de llurs peus els esverava a cada punt, fent-los entrar en temors de ser descoberts. -Pxxx!... No feu fressa! remugava en Jan tot sovint. I, agafats de bracet, anaven avançant fosca endintre, sense saber d'una manera certa si anaven a matar un home.

Prou que se la faria ell, el dia que s'hi pogués adobar!... El que és aquella no li portaria pas a vendre, en Biel!... Perquè, que l'autor de la feta havia estat en Biel, no en tenia cap dubte: n'hauria posat les mans al foc sense por de cremar-se. Malgrat la seva certesa, hi havia moments en què, rumiant, rumiant, acabava per dir-se que un home sol, en una nit, no podia haver fet tanta feina.

Si mal no recordo, també els vaig convidar a passar una setmana amb mi, mentre la meva cosineta els assegurava que a la meva mare li plauria molt de veure'ls. Després fou cantat el chor dels soldats de Faust, i no trigàrem gaire a trobar-nos de retorn a casa, ben a temps per sopar, malgrat aquestes aventures.

El mensur és, en realitat, la reductio ad absurdum del desafiament; i, si els alemanys no poden veure per si el ridícul del cas, l'únic que hom pot fer és deplorar llur manca de traça. Malgrat no podent mostrar-se d'acord amb la pública opinió, la qual és a favor del mensur i ho demana, un hom pot arribar a compendre'l.

DUC Recordo aquesta cara; malgrat que l'ultima vegada que la vaig veure, el fum de la polvora l'hagués deixat més negra que'l rostre de Vulcà. Era el capit

En Galderic, malgrat els seus pocs anys, semblava que endevinés tota la veritat d'aquella història que era la causa que tothom el malmirés. I en Biel, en veure's castigat en la persona del seu fill, sentia un remordiment que no li deixava una estona de repòs.

Amb tot, dintre el cor dels cassanellencs, molt i molt endintre, el dubte tornava a pendre cos. Tal vegada... qui sap?.. potser , que allò era un càstig de Déu! I, malgrat la satisfacció que donaven a tot-hom les dolçors d'una anyada rica, el caliu tornava a revifar-se, encara que barrejat amb un sentiment de condol que feia muntar del poble a la torre del Barbut una onada de llàstima.

-Ets tu? va fer temerosament, en veure sortir per sobre el ribàs la figura del jove, que s'acostava amb el sac a coll i una mala escopeta penjada al muscle. Malgrat la fosca, que s'espessia per instants, un llampec d'alegria va aclarir els ulls d'en Biel. -El cor m'ho deia, que et trobaria. I per això cantussejava, veies! -Doncs, mira't jo també som sortit de casa amb l'esperança de trobar-te.

Però va passar un quart, i la Malena no tornava; mitja hora, i ni rastre d'ella. A l'últim, al cap d'una hora ben repicada, va aparèixer, carrer enllà, esbufegant de fatiga, amb els llavis estrafets per una rialla estranya que semblava il·luminar-li el rostre, malgrat l'esverament que duia pintat als ulls.