United States or Croatia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Altrament ell no reia mai. La seva calma i la seva mala humor eren inalterables. Mes, per aspres que fossin les seves maneres, m'estimava tant, que la seva voluntat era una joguina de la meva. No li restava més família que jo: els altres fills i la dona se li havien mort, i en mi havia concentrat tot el seu afecte. Per a mi no tenia un no de durada.
Els xicots del carrer Major prou s'esgargamellaven cantant, a totes hores del dia: -Potecari brut, cara de granota, quan no té diners fa mala carota.
El guarda de la resclosa va sortir de la seva caseta, tot esverat i amb un garfi, pensant que es tractava d'un greu contratemps. Quan va veure l'equivocació, va semblar que ens feia mala cara. George portava un singular paquet, embolicat amb un drap impermeable. Era un paquet rodó, però una mica aplanat i amb un llarg mànec recte que sobreeixia. Harris: -Què és, això? Una paella, potser?
Si es topaven a camp ras, en Bóta començava a escridassar-li coses per l'estil: ¡Ah, mala negada de murriot! ¡Espera't, que t'arreglaré els comptes! On vas a rampinyar? ¿Què has fet de la teva filla? En quin hospici has ficat el teu nét? O potser l'hagis donat a les truges! I, els diners de la teva cunyada ¿amb quina maturranga te'ls has polits?
I, aturant-se: -Kobus- deia, tot fent una ganyota de despit: -amb la teva manera de riure em faràs fugir de casa teva. ¿No pots mantenir la gravetat una vegada, una sola vegada en ta vida? -Ala, vell jueu de mala mena! deia Fritz, a son torn. -Seu, i buidem, encara, un vaset d'aquest kirsch carregat d'anys.
Sperver, tot aturant-se al llindar de la biblioteca, havia disparat un agudíssim xiulet. Knapwurst el mirava ded de tota l'alçària de la seva escala, sense bellugar-se. -És a mi a qui xiules com a un ca? digué el gnom. -Sí, mala rata, és per fer-te honrament.
-Qui? la mala pua de la seva majordona, aquella que mana més que l'amo, és qui m'ha despatxat en dejú, tractant-me com a un gos foraster. Prou que l'hi explicar
El pobre don Gaspar Melrosada oferia un espectacle encara més trist: el seu amic Puntí li posava fre a les corbates, però ell no en feia cabal. A la dispesa li prenien el pèl de mala manera, i ell no se n'adonava: estava tan satisfet, tan satisfet, que fins contava detalls del seu festeig a la dispesera.
No va parar fins a caure lassat al fons del carreró que, segons dita dels pagesos, havia estat la boca d'una mina que arribava a Mallorca. Allí, ajegut a terra, revolcant-se en la mar de negror que l'enrondava, aclofat per la fatiga i atuït pel pes de la seva mala sort, va sentir amb plena consciència la grandària del disbarat que acabava de fer i que podia acabar-lo de perdre per a tota la vida.
Té bones terres pel costat de Bieverkirch, i un minyó que es diu Jacob, un brau minyó, senyor Kobus, assenyat, ple d'esment, i que ara s'acosta als vint-i-sis anys: mai ningú n'ha sentit dir cap mala cosa. Fritz s'havia posat tot greu: -On diables vol anar a raure amb el seu Jacob? va dir-se molt inquiet.
Paraula Del Dia
Altres Mirant