United States or Guadeloupe ? Vote for the TOP Country of the Week !
SIR TOBIAS Envia a cercar diners, cavaller, creume; y si a l'ultim no obtèns la seva mà, digam que sóc una ròssa. SIR ANDREU No us fieu de mi si no surto ab la meva; feu lo que volgueu. SIR TOBIAS Vaja, anem; vaig a escalfar un xic de vi. Ara ja és massa tard pera anar al llit; vine, cavaller, vine. DUC Doneume musica!... Bon dia, amics.
Un moment després torna á fugir per la finestra la garsa esfarahida y al darrera d' ella apunta lo cos d' un dels homes ab un grapat de culleras de plata á la má. Es ignocent! crida. Las culleras duhen la marca de la casa d' hont servía. Un crit aixordador amplena la plassa.
Allà, defensat de mirades indiscretes i sense por de pròpies traïcions, obrí de nou la carta, i la llegí una, dues, tres vegades, amb tota detenció: Era un document molt concís i breu. Heu's-lo aquí: «Molt senyor meu de ma major consideració: Fa ja alguns dies que vaig confiar a mon senyor oncle, el venerable rector de Vall de Pedres, la delicada missió de sol·licitar de vostè, en mon nom, la m
VIOLA Us juro per ma ignocencia y per ma joventut, que ni mon pensament ni mon cor, són de cap dòna y que no'ls tindr
Però mon senyor oncle, en compliment de son deure, ha degut fer-me avinentesa les raons en qué vostè ha fonamentat sa repulsa, i és això lo que m'ha posat la ploma a la mà, perquè jo que respecto el dret de vostè de concedir-me o negar-me la m
Un groenlandés sense la casaca de pells s'estava al mig de la rodona, amb un timbalet a la mà, que ell sonava, tot cantant a l'ensems un cant en lloança de les caceres de foques. El chor li responia amb un -Eia, eia, a! i alhora saltaven al volt de la rodona, abrigats amb llurs casaques de pells blanques, que els feien semblar óssos polars.
-Espereu: ja veureu. -Bé, és la més gran beneiteria que poguéssiu fer. Mireu, mon pare i ma mare! Vinga barallar-se! Ves, tot el dia s'estaven barallant. Me'n recordo d'allò més bé. -Això no vol dir res. La noia que jo em casaré no es barallar
Vaig pegar-hi llambregada amb terror i vaig reparar-hi una cosa blanquinosa, una mena de mà, que em feia senyes. Aneu, atanseu- vos-hi. Tot jo vaig sentir-me amarat d'una freda suor. Li va venir d'un no-res com no em poso a cridar. Vaig arrambar-me d'esquena a la paret, a un recó, i no gosava moure-me'n.
Però... la mort de ma filla i el meu viatge a Anglaterra per a cercar esbargiment al dolor, varen impedir la realització del meu propòsit.
OLIVIA On vas, Cesari? VIOLA Vaig ab qui estimo més que a mos ulls, més que a ma vida, més, molt més de lo que jo mai pugui estimar a cap dòna! Divines potestats, si dic mentida castigueu ab ma existencia aquest ultratge a mon amor! OLIVIA Ah, desditxada de mi! com m'ha trait! VIOLA Qui us ha trait? qui us ha ultratjat? OLIVIA No recordes qui ets potser? Tant temps fa ja?
Paraula Del Dia
Altres Mirant