United States or Azerbaijan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Aquest és un món imperfecte, mesclat de dolor i d'alegria. Potser que hi hagi un pais millor, on els sillins siguin fets de l'arc de Sant Martí i plens de núvols. Al món que som, la cosa més senzilla és acostumar-se a les coses dures. Recordeu el sillí que compràreu a Birmingham? Era dividit pel bell mig, talment com un parell de ronyons.

El senyor Batista és un d'aquells que se sap quants anys tenen sapent quants galls han menjat durant la seva vida. Any per gall. El ramat que ara es mira ja se l'havia mirat mitja hora abans, però en tots els altres no hi ha vist un cap que li agradés tant com un d'aquest. -Veus, Quima? diu a la seva senyora. -Fem-nos portar aquell, que en mon concepte és millor peça que el de l'any passat.

Imaginar l'Adelaida enderiada en restauracions i compres li semblava una garantia de repós; sospitar que s'encaminava a la creació d'un món particular, una promesa d'oblit. La seva divisa actual és aquesta: «Vegetar en la penombra». Llavors que l'Adelaida contempla el crèdit en les seves mans, el seu coratge defalleix un poc.

Mon deliri era fer de mon nebot, en qui prompte vaig reconèixer un talent poc comú i unes aptituds especials per a les ciències, un ministre del Senyor, un doctor de l'Església que, amb sa claredat d'intel·ligència, honrés a Déu i a sa pàtria i família. A tal fi vaig dirigir tots mos esforços, que sortiren fallits pels ocults designes de Déu.

-Igual passava amb el meu Joe: sempre ple d'endiastrament, i a punt de fer qualsevol entremaliadura; però era recte i generós i bo, com més no es pugui ser. I (Déu em beneeixi!) pensar que vaig fuetejar-lo per haver-se begut la llet, sense que mai se m'acudís que jo mateixa l'havia llençada perquè era agra! I no haver de tornar-lo a veure mai més en aquest món, mai més, mai més, mai més, pobre noi malmenat! I la senyora Harper sanglot

Quines trasmudances tan estranyes hi ha, en aquest món, i que en va, d'errada, aquella dita que diu: «L'hàbit no fa el monjo»! En diran tots els penjaments que vulguin, del diner; però no hi ha com ell perquè un home prengui relleu! Mai no penses en res!

-No: no és probable, Tom. Tenia beguda a dins: jo ho he pogut veure; i, a més, sempre en . , doncs: quan mon pare est

-Gràcies, gràcies! digué l'emperador. -Ocellet celestial, us conec! Us havia bandejat de mon reialme; i vós, tanmateix, heu foragitat amb vostre encís les males visions que eren al voltant de mon llit tot fent la cantadissa, i heu llevat la Mort mateixa de mon cor! Còm podré mai donar-vos-en la paga?

-També ho conec ara així- digué el Rector descoratjat. -Mes, qui s'havia de pensar que li vingués tant de nou! Aquest home viu fora del món. Després d'alguna pausa afegí: -En fi, hem d'esperar que, si convé, Déu hi far

En primer lloc totes les dones, senyor, totes; baldament haguessin guardat oques fins a cinquanta anys, totes saben el que és ric, i bell, i escaient. Un home amb una camisa com aquesta, àdhuc essent l'home més beneit del món, tindria el lloc d'honor en llur esperit; i és cosa justa, perquè, si ell curtejava de seny, sos pares n'haurien tingut per compte d'ell. Fritz va fer una riallada.