United States or Guinea-Bissau ? Vote for the TOP Country of the Week !
Ves si jo havia de casar-me amb una dona del gust del meu pare! ¿i si després era desgraciat? quina recança tota la vida! El meu pare des del fossar, ¿quin remei m'hi haguera donat? -Què vas fer, doncs? va preguntar En Martí amb neguit.
Després, dant una llambregada al gos, féu en accents corprenedors: -Pobre Lieverlé meu!... Ah! veu's aquí el que m'hi esperava ací!... Vina, Fritz... anem... fugim... Seria capaç de fer una malvestat!... I tot prenent Fox per la crinera, volgué muntar a la sella, però sobtadament, son cor esclatà, i deixant caure la testa damunt l'espatlla del seu cavall, es pos
Es ball de patacada... sap? No sé com m'hi he embolicat. Hi tinc un compromís que... -Vaja, no parlis més. Adéu.
Des del Memel al Rin, fan el mateix. Estan polint el camp. Recordo perfectament de Wehrthal, que era, a son temps, el barranc més romàntic que hi havia a la Selva Negra. La darrera vegada que m'hi vaig passejar, hi havia acampats alguns centenars de treballadors italians fent obres, ardidament, per endegar el riu Wehr pel camí que li esqueia, ací posant rajoles, all
Així és que vaig respondre: ¿Amb aquests llibres?... m'hi entretinc... Aleshores l'oncle va restar llarga estona contemplant-me amb llàstima, amb fonda llàstima, amb una llàstima en què, més que pietat, hi entrava el menyspreu, potser fins l'odi, l'odi de l'home lluitador que, havent hagut de sirgar tota la vida per a assolir un triomf sempre discutit, sempre disputat, s'indignava contra el que ell creia gaudint tranquil·lament de l'existència, breçat en la satisfacció que procuren els goigs egoistes i solitaris de l'intel·lectualitat.
És exposar la vida, però... no m'hi vull pensar. Vaig a pendre carrera, i en aquell mateix moment reparo que la noia, tentinejant, arrenca a córrer cap a mi, esfereïda i esborneiada. Val més així. Va corrent amb alè perdut; i, així que m'assoleix, em tira un dels seus braços a l'espatlla, voltant-lo pel meu clatell, i s'hi repenja tota, acotant la cara al meu pit, amb l'altre braç desmaidament llençat i les cames en fallença, com si li manquessin les forces. Jo començo a respirar després del gran esglai. L'abraço estretament, i dic-li amb tendresa: -Pobra Jacobè! pobra teta! Què tens? ¿Perquè t'apartes del meu costat? Aquí, amb mi, estàs bé. Ja saps que jo t'estimo... que sóc el teu petit... Mes, segurament, no est
Oh, la brusa d'estar per casa!... Jo en tenia una de blava, un xic descolorida de tant anar a la bugada... i els tips de jugar que m'hi havia fet, amb aquella brusa tan ampla, tant fresca!... El que més m'agradava quan començava a fer calor, quan ja donava gust sentir-se a les munyeques la frescor de l'aigua temperada per l'escalforeta de la primavera, era fer temporals... Agafava un picador, me'n anava al safaretx, i hala, vinga inquietar l'aigua, paletada amunt, paletada avall... i semblava que l'aigua es reinflés... darrera del picador en moviment, hi quedava un buit verdós del llot del fons... i darrera del buit, venia corrents una onada que a l'omplir-lo rompia en el picador i m'esquitxava de frescor... I més enllà, per tot el safaretx, mil onadetes es gronxaven, pujant i baixant, fresques i alegres; damunt d'elles la sobreixida del dipòsit d'aigua, escorrent-se per molsuda tosca, queia desfeta a gotes, formant un ruixat, i en ple temporal, ma joguina predilecta, un falutxo de veles esteses, es capbussava nerviosament... anava i venia d'un cantó a l'altre, topava per les parets amorrant-s'hi amb toçuderia, com si busqués un forat per a fugir de la tempesta...
I sa mare de Sant Pere, que t'hi veu es seu fill. -Ah! fill reconsagrat va cridar de seguida; -tu ací dalt, xalant, i jo aquí, que em cremo? -I doncs que us hi faré jo? -Que m'hi faràs, pocavergonya? Aquí, que corre sa brama que ets sa nineta de s'ui dret des teu mestre i que t'ha donades ses claus de ca seua, fill bordissenc, i m'has de deixar patir? Arri, amoixa es teu mestre!
Si jo mai per mai havia de fer un pensament i ella s'hi deixava caure, em sembla que no fóra mal negoci, perquè congeniaríem. Sempre se m'havia figurat que valia més que les altres; però no sé perquè no m'hi enfondava gaire. Al cap d'uns quants dies torna a la casa, a on troba la consabuda minyona i sols posa atenció en el que ella fa i diu.
Vivia entre somnis: el somni de la seva ambició abans de la pesca, i el somni del seu cor després d'haver-la realitzada amb algun resultat satisfactori. -A veure què m'hi dirà, sa santa dona. Me sembla que avui se li alegrar
Paraula Del Dia
Altres Mirant