United States or Senegal ? Vote for the TOP Country of the Week !
En nom de Déu, m'he dit, anem a veure al senyor Fanen, i prenguem un carruatge de posta; vint o trenta florins no acaben la vida d'un home, i quan un hom vol divertir-se ha de fer les coses en gran. Aquest és el meu tarannà. El mestre de postes trob
-Gran silenci... sinó que al senyor Mariano, el soci de l'amo, li ve un xic de tos i tothom ha de dir la seva. -Sembla que s'ha refredat... -Xiton!... Escoltin!... -Sí... m'he llevat el sombrero estant suant... -Més aviat seran sangs... Señores! diu el noi. -Prengui la sanguinària. -Xiton!... ¿Que no veuen que s'ha començat?
Ara, quan s'ha de remar a contracorrent en els braços del riu prop les rescloses, ja m'he avesat a deixar-ho fer als altres. Passàrem per davant de Walton, relativament important per tractar-se d'una vila riberenca. Com s'esdevé amb totes les poblacions semblants, Walton és banyada pel riu únicament de la punta dels peus.
-Gràcies... Doncs miri... no és perquè no hi hagi pensat, però m'he cregut que vostè el feia pel febrer. Com n'hi ha tants...
PORCIA No m'he penedit mai d'haver fet bé, y no ser
-Tu, desgraciat! -Sí, el més desgraciat de tot el món. -No diguis això- va fer el vell David, -no diguis això; em parteixes el cor. Què t'ha passat, doncs! -No et burlaràs de mi, David?... T'he fet força mancaments... m'he rigut de tu ben sovint... no he tingut les consideracions que eren degudes al més vell amic de mon pare... No et burlaràs de mi, oi?
I vosaltres, per amor de qui m'he fet tants enemics, molt més poderosos que jo, i ni fins ara desisteixo d'ocupar-me a fer-vos el bé que pugui, vet aquí l'opinió que de mi teniu.
Ella, al contrari, es vinclava fina, gairebé precària; en el darrer toc de la seva toilette li mostrava la rossa nuca escollada, els bracets gràcils, el dors sempre ondulant, -sempre, en l'esgarrifança, en la insolència, en les postureries, en la meravella o en el simple parloteig enormement voluble. Ell pensava: -És una criatura deliciosa. M'he casat amb una criatura deliciosa.
És probable que en trobar-se sola amb el senyor, amb un treball mes feixuc, però infinitament menys fiscalitzat, ha fet un sospir de deslliurança i ha mormolat: -Ai! quin pes m'he tret de sobre! convençuda, però, que el goig d'ara com l'infortuni d'abans eren efectes d'una mecànica superior que debades voldríem modificar.
-Bé està- respongué Christel, inclinant el cap. Quan romangueren sols, el vell rabí va posar-se a somriure. -Schmoule és viu- digué, -però els nostres vells talmudistes encara eren més vius que no pas ell; prou sabia jo que no aniria fins al capdavall: vet aquí perqué no m'he vestit. -Ah! exclam
Paraula Del Dia
Altres Mirant