United States or Cocos Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Llavors giren l'esquena i es retiren; tallen els caps dels morts i els ensenyen als grecs i a llurs propis enemics, dansant i cantant un aire d'ells. Els grecs s'afligiren d'haver fet envalentir els enemics, i d'haver vist fugir amb els bàrbars els grecs que havien sortit, tot i que eren uns quants; la qual cosa no s'havia esdevingut en tota l'expedició.

Hom veu les camises, les robes roges o blaves, els parracs de totes aquelles llars voleiant pels cims, i llurs aigües brutes davallant dels traus cap als fossats. Al damunt hi ha encara alguns edificis sòlids, jardins, alzines poderoses i la catedral de Sant Esteve, tan venerada de Barba-roja.

Les dones, que adobaven xarxa, aixecaven llurs caps de la feina, i cridaven, trufejant ¡Pareu ment que no eixugueu tot es peix de sa mar! A veure si ageu alguna roassa!

Era temptat d'agafar la manta d'una revolada i fugir en senyal de protesta. No es movia, per això. Espiava els nous vinguts i llurs maniobres.

Les cistelles de sardina, rodones i plenes, desfilaven per sota el meu balcó com colossals peces de plata: les duien les marmanyeres, arremangades de braços, botent llurs carns macisses que pantejaven sota les robes al moviment del pas.

Ella feia provisió de patates i de fesols per a tot l'any. A tots dos els plaïa de debò aquell sojorn a pagès, i l'esperaven amb delit. Hom pot, doncs, assegurar que el corrent normal de llurs existències engendrava una bella harmonia.

Hi hagué un llarc silenci... tots dos restaven immòbils, com subjectes al vol de sos pensaments, i mentre llurs pits aspiraven a voluptuoses ratxades el baf de terra que pujava del sot, llurs mirades vagaven indecises, perdudes per l'immensitat... -Goita, el sol!... murmur

-Que haurem de fer molts de quiebros per a no tenir cogida , Pollet! D'altres no li responien o mormolaven una restallera de renecs, per a esbravar-se de l'ira congriada en llurs ànimes davant el temperi imposant. -Pòrta-la a l'hospital, gamarús! ¿que et creus que és com els barnois ta mare?

Un de llurs hàbits consisteix en reduir les frases a una sola paraula, o, molt sovint, a un rondinament o un so onomatopeic. I aquella paraula la glopegen mentalment, per llarga estona, tant aquell que a l'últim es resol a dir-la com aquell altre que, amb prou meravella, la sent.

La lluna!... En tots temps els enamorats l'han contemplada amb simpatia: en tots temps han parlat, en vers i en prosa, d'un llaç secret existent entre ella i llurs sentiments.