United States or France ? Vote for the TOP Country of the Week !
La vista del pit ubèrrim, la remor de les encanyonades, ¿desvetllà, tal volta, un lluny
En efecte, els grecs venceren els barbres com volgueren, i els perseguiren molt lluny. Cirus muntat en un cavall de sang, però que tenia mala boca i era rebec, que es deia Pasacas, -així ho conta Ctèsias- va ser vist per Artagerses, governador dels Cadusis, el qual llenç
El que havia d'haver fet, ell, era fugir, fugir ben lluny, a uns paratges on ningú tingués noticia del seu crim, on ningú tingués esment de la seva estada a presidi... Fugir!... fugir!... Veus aquí la dèria que l'omplia tot.
Les rossors del sol s'obiraven només al lluny, molt en l'aire, cap al cim dels alterosos penyals. Donava bo, de respirar a boca plena.
La platja de Sabanell és llarga, es perd a l'horitzó... la barca és llunyana; cada cop sembla més lluny! En Jan fadigat de caminar damunt la arena blana, mira a tot arreu.
Així que poguí treure el cap a respirar, la veu d'en Pau ferí les meves orelles. -Lladre! lladre! assassí! cridava. -Es Marsellès ens ha passat per ui... lladre!... i no s'atura! Som perduts, misericòrdia de Déu! L'espinguet d'en Vadô Set-trossos sonava un xic més lluny, cap a la proa: Auxili! auxili!... Ohè! ohè de sa gent!... Auxili!...Ohè!... Vira! vira!... Ohè! ohè!...
¿Per què em pregunten res, si sabeu més que el que va inventar ses cartes marines? ¿Què fem, doncs? -Què fem?... Aquesta, ès la negra! Si el vent entrés aviat... Tossa no ès gaire lluny. ¡La noia, m'embolica, la noia! Ambdós interlocutors seguiren parlant tan baix que no se'ls entenia. Va pujar-me una foguerada al cap. Quina opinió s'havien format de mi!
Aleshores David entrà, tot esblaimat, sobre les puntes de les grosses sabates, allargant el coll i mirant de lluny, amb un posat de tant d'esglai, que feia pena de veure. -Kobus! Kobus! féu, tot baixet, amb una veu dolça, com quan es parla a un infantó. Fritz obrí els ulls. -Estàs malalt, Kobus? continu
Era evidentment una malaltia moral; per a combatre-la hauria calgut d'ascendir fins a la seva primera causa, i aquesta causa es perdia sens dubte en el llunyedar de l'existència. Tots aquests pensaments m'agitaven. La narració del vell picador, ben lluny d'inspirar-me confiança, m'havia abatut: trista disposició per a assolir un èxit!
La nostra barca, amb l'arbre mestre esmotxat, i en ell armada una petita vela a tall de treu, marxava aireferida pel gran desert, decantada sobre la banda d'estribord i amb la popa negada per l'onatge, que no es cansava d'abordar-la; i... au!... ara aigües amunt, ara aigües avall!... ¡Què lluny devíem ser de terra! En lloc se'n veia ni senyal. I no hi havia manera d'arrumbar-hi.
Paraula Del Dia
Altres Mirant