United States or Sweden ? Vote for the TOP Country of the Week !


La tia Paulina hi anava molts matins quan encara no s'havia llevat només que en Víctor, de vegades per dur la notícia d'una mort, d'un infantament o d'un prometatge; de vegades perquè havia anat a missa als Josepets i per reposar una mica; i altres vegades, simplement, per pendre cafè amb llet, perquè la seva minyona li feia molt malament i a casa en Víctor tenien una cafetera russa que no podia anar millor.

El dia clareja, els de la llet de burra recorden la ciutat. La meitat dels que ixen del ball se'n van dient: -Vet aquí un grapat de pessetes fora de la butxaca, i a l'últim per res. Ja voldria ser al llit. Toquen l'ase, s'embossen... I l'endem

-, les blanques donen més llet; i, després, són més boniques que les altres.

-Oh, la Montserrat! exclamava en Ramon conversant amb son oncle. ¡Aquell que és un cor d'àngel dins d'un cos de serafí! Si vostè l'hagués vista aquesta matinada vagant per l'horta amb el cistell curull de fruita al braç i la falda trossada plena de flors, amb sa vesta del color de la celístia amb son cos escultural cenyit de rosada filoja, amb sos braços nusos i blancs com un glop de llet, amb sa cabellera negra i ondulada de rinxos vaporosos encloent-li sa hermosíssima fesomia, encesa per la sufocació, i abrillantada tota sa figura pels raigs del sol pujant, que la ferien de descuit... Vostè que es recorda encara dels clàssics de la Universitat de Cervera, l'hauria cantada com a altra deuesa Ceres, recollint les primícies de la terra sa filla. Més jo, que formo amb els romàntics, l'he presa per una princesa encantada, com si diguéssim la filla genial d'aquella vella pàtria dels meus somnis, que, presonera de vils tirans, reclosa en oblidat castell i guardada per escarceller servil, antipàtic i egoista, est

¡Ara que el noi ja més de mig any ja és agambat! amb sopes i llet pujar

-La llet de mare no es pot vendre, perquè no és nostra ni de la mare: és del fill! ¿Ho enteneu? ¿I per què no criava la senyora de Barcelona? -No volia criar, senyor metge! Ja li diré!

El refresc fou frugal i apropiat al cas. Fiambres de pernil i altres conserves, i fruites del temps, i, per beguda, a més de l'aigua cristal·lina, la blanca llet de les cabres que per allí pasturaven, munyida dintre els mateixos gots de campanya. Els nens, joganers i atrevits, la xumaven abocant-se als molsuts braguers de les bèsties complascents.

No hi havia ningú a prop per a ajudar-me, i vaig saltar al furgó agafant-la amb el temps just. Arrossegant-la triomfalment per l'andèn, vaig topar amb la veritable bicicleta de Harris arrambada a un mur darrera uns càntirs de llet. La bicicleta que jo havia pres era, doncs, d'algú altre. La situació esdevingué difícil.

Mentre la dona ha set fora!... -Haveu fet el gallòfol! -Ho ha ben endevinat! -I quants diners haveu estalviat! Tot plegat, res. -També ho haveu endevinat! Ja li diré! -El marit fet un pòtul. La dona venent la llet del nadó, i ara la malaltia del pobre fill! -Angela! tot ha anat així! Ja li diré!