United States or Myanmar ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Ni jo ho sé! ¡Vaig sortir de casa com borratxa! ¡Volia anar a casa els ermitans i allí tenir el fill, sempre amb la mania que no tindria llengua!... Quin sofrir!... ¡Us vaig veure i vaig amagar-me!... i he tingut el noi! ¡I de sobte em só trobat tota desvetllada!... Quin cap tan clar!... ¡i quina por i quina vergonya llavors!... i no gosava moure'm!... I sort que tu has cridat!...
-És una dissort- vaig dir-li. -La major part d'aquests empleats alemanys no coneixen més llengua que la llur. -Li ho he explicat amb la guia de ferrocarril, a la m
Altres vegades m'atalaiava de la silueta dels tres mariners, drets a la vora de l'orla, amb el rem en l'aire, i se m'acudia una sotsombra d'idea de que esperavem quelcom. Aquell rem venia a ser una llengua comuna que s'estirava cap al cel i pregava per nosaltres: -Miserere, miserere!... Inspirava un sentiment religiós. Però per què? Jo sabia que estava lligat amb una idea: quina?... Mancava el nus, el record s'era perdut, i el meu desvari el substituïa amb un cúmul d'absurditats. I marxa, marxa, amunt, avall, ara amb el cos en sec, ara banyat de malucs en avall per l'aigua que envaïa la coberta. El meu pensament flotava entre la realitat i el somni, sense assolir mai el descans del son ni la lluïdesa de la vetlla. I això va durar molt, molt. ¿Ser
-Bé, molt bé; però tinc la llengua molt blanca. -Prengui xacolata i la tindr
Però, així que se li havia arrapat al coll fent-li treure mig pam de llengua, l'en varen desarrapar els primers homes del somatent que acabaven d'arribar.
I jo pregunto: no coneixent la llengua ¿com hem d'estudiar les ciències que en ella estan escrites? ¡Prou se coneix, fill meu, amb la marxa de la societat moderna! ¡Prou se coneix que no anem a la font!
En Pau se sentí triomfant... però un moment tant sol!... Va mirar entorn i hi va trobar una soledat tristíssima; el sol s'havia fos enterament; en tot el pla no es veia ningú; tot llis... tot igual sense tons ni colors... La mort d'aquella bestiola hi havia deixat una buidor estranya; l'espetec del tret, un silenci anguniós... El gos, després de portar-li, s'havia ajegut pantejant als seus peus, un pam de llengua a fora; i ell, dret entre sarments secs i pàmpols rojos, anyoradís record d'un any més que pasava, feia voltar entre sos dits la guatlla morta, mirant-la atentament.
En Magí era un home complidor que sentia tot l'encís de la veritat i gaudia obligant els fets a anar sempre sota el jou de la seva paraula. -Ho ha dit en Magí! deien els pagesos i aixís apaivagaven totes les discussions. La llengua del moliner no havia mentit mai.
La primera dificultat que se li presentava era la humor taciturna de la seva mare: allò que ja havia previst. La dona estava de mala lluna... aneu! Ès clar que un home llest procuraria eixamorar-la i eixorivir-la amb un bell articuleig: ho comprenia, i ja abans ho havia comprès molt bé; però se sentia completament negat per a qualsevol plet que s'hagués de guanyar amb la llengua.
Tom féu una ratlla en la pols amb el seu dit gros, i digué: -Llengua que no camineu damunt d'això. I si ho feu us aporrinaré fins a aclotellar-vos en terra. Qualsevol que tingui llengua es guanyar
Paraula Del Dia
Altres Mirant