United States or Guyana ? Vote for the TOP Country of the Week !


És clar que ella sentia per mi una admiració sincera; però quina llei d'admiració! La tia Paulina ¿era un ésser despreciable?

Ja fa quinze dies que no rebem el correu ni tenim notícies de fora; però ha d'ésser grave lo que passa, perquè aquest home puga sostenir-se i exercir sa autoritat fora de tota llei i raó.

Després, davallant dos graons, obrí la porta, tot exclamant: ¿Segueixes capbussat dins la Llei i els Profetes, vell jueu de mala mena? -Ah! ets tu, calavera! féu el vell rabí, el posat del qual prengué tot seguit una expressió de joia interior, al mateix temps que d'ironia fina, baldament plena de bonhomia. ¿No has pogut passar-te de mi per més estona? t'ensopies i m'has vingut a veure?

És un gos de tan bona llei! Est

-Ah, creu-me, no era una dèria, no, allò que dèiem de la llibertat dels cims... Aquí l'home es fa conscient, terriblement conscient. Jo podria ara donar les lleis perfectes a tota la humanitat. Això és, les lleis per a trabucar tota llei, per a esprémer enfora de l'esperit de l'home, tot atavisme de llei. Vaig preguntar-li si la Roseta també n'era, de conscient. -La'n faig. Parlem.

Ara que la seva il·lusió anava a complir-se, se li havia posat una mena de corcó, una llei de melangia, i unes ganes de plorar que el feien enquimerar. Sols tenia la dèria que la Tereseta ho sapigués que patia. ¡Si pogués enviar-li els sospirs i aquella llàgrima, abans d'anar-se'n!... -Anem?... digué En Guim de cop i volta. ¡Aviat tocaran les dues i cal ésser all

-Jo no hi estic pas, per aquest pudai de coses que no treuen a res- anava dient aquest, tot rodant el cap i amb el nas arrufat. ¿Què a vostè la noia li escau i la vol? De llei és que la demani ben demanada, que el demanar és cortesia.

Necessita molts diners per a ses disbauxes i per a sostenir sa companyia de saions: diner que, a la fi, tot va a la seva caixa en paga de les fartaneres que els serveix i del vi amb què els emmetzina, a part del que es reté per compte de pensions atrassades sos infeliços testaferros, la major part d'ells endogalats fins al coll; sense comptar que ell és l'únic director, administrador i clavari d'aquest gremi sense fe ni llei.

Ja no faltava sinó que vinguessis tu a defensar aquesta bretolaia sense fe ni llei, precisament quan se proposen fins a faltar el respecte al que per tots conceptes és més que tots ells junts.

-Què fa el Rector de Rodós? -Ara hi ha regent... aquell vellet va morir. En Joan va sentir-se encadenat de cor per una llei de tristesa aclaparadora. Mort aquell vellet a qui ell ho devia tot! i mai haver-se'n recordat!