United States or Anguilla ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Veu's aquí el que hom anomena felicitat dels grans! va exclamar, en eixir de la cambra del comte. -Sigueu senyor del Nideck, tingueu castells, boscúries, estanys, les terres més belles del Schwartz-Wald, perquè una noia us vingui a dir amb la seva veueta dolça: «Tu ho vols? Doncs , jo no ho vui! Tu em pregues?

I, posant-se les mans a la cara, com avergonyida de sos propis atreviments o lassada d'una lluita tan perfidiosa com antipàtica, esclat

Anant a la cuina i traient el cap per la finestra del celobert: -Què mana? ¿Vol fer el favor de deixar-me la minyona perquè m'acompanyi les nenes a costura? -Prou. Vés, Catarina. -Ja li asseguro que tenim un dia!... Donya Esperança treu el cap per la finestra del pis de sobre i pregunta: -Què tal? Doncs que ja els aquí a casa?

En els baixos de la casa hi ha un forn. Ara pasten, segurament: aquest soroll és de la pastera mecànica. Oh! el pa! La seva crosta daurada s'esmicola, cruixint, entre les dents. El dilluns fan uns panets llargs i prims que farien venir apetit als àngels.

-Nois!... Nois!... ¡Cuiteu, que veureu un senglar! L'Esparver! Correu!... -I dôs? cons n'haveu mort? -Aquest fa set! va respondre amb urc l'Andreu. -El setè- va repetir amb astorament la vella, bo i baixant l'escala de fusta negrosa que es perdia en la foscor de les estades tancades.

ANTONI Recordeuvos, creieume, que discutiu ab el juheu. Així demano que no se li ofereixi res més, que no's provi cap més medi. Fòra aplaçaments! Acabin les argucies! Vinga a ma sentencia, y al juheu sa requesta! BASSANIO Te dóno sis mil ducats en lloc dels teus tres mil.

A la platja de Santa Cristina hi haviem fet excursions delicioses algunes tardes d'estiu, Allí, mentre la dida i el mariner que solia acompanyar-nos amb el gussi coïen el sopar en fogons improvisats amb quatre pedres, la Jacobè i jo gambejàvem descalços per les maresmes, cercant-hi les petxines que viuen aferrades als penyals banyats per l'onatge. Mai no n'he menjades de més gustoses.

Al mateix temps observava els moviments d'un pescador vell que, tot esmicolant i ensorrant el grumeig, vigilava dues canyes que acabava de parar. Les havia clavades en terra després de llançar a la mar llurs guarniments. De tant en tant les agafava per mudar-los l'esquer o perquè ja havien enganxat algun peix, que les vinclava i atrontollava.

Arriben cap a mitja nit. Deixen escapar els esclaus que eren pels voltants de la torre i moltíssimes riqueses, a fi de poder agafar Asídates i les seves coses. Donen l'escalada: però com no podien pendre la torre, que era alta, gran, guarnida de defenses, i amb molts homes aguerrits, proven de desmuronar-la. La gruixària del mur era de vuit maons. En fer-se de dia ja el tenien minat.

Cap a les festes de Nadal de l'any 18..., un matí que jo dormia profundament a l'hostal del Cigne a Friburg, el vell Gedeon Sperver entr