United States or Isle of Man ? Vote for the TOP Country of the Week !


Prop de la cabana dels carrabiners hi havia una noia jove recolzada en un pi, amb el mentó apoiat en els genolls i els ulls perduts en l'infinit. En Janet en veure-la va dir-se: -Ja en tindré una més a la colla. Lentament, amb una lentitud trista, van anar arribant la gent de l'art.

Pujaren, de bracet, el carrer dels Caputxins, i entraren a la cerveseria del Gran Cérvol, davant el mercat vell. L'endemà, cap a les nou, Fritz Kobus, assegut al caire del llit, amb aire melangiós, es posava lentament les botes i s'alliçonava a si mateix: -Vam beure massa cervesa, ahir al vespre- digué gratant-se darrera les orelles: -es una beguda que us fa malbé la salut.

Tota la taifa emmudí i es remogué davant d'aquell misteri, esmaperduda, estemordida. Aquell ciri encès, aquell Sant Crist enlairat entre runes fumejants, aquelles gotes que lentament devallaven com si fossin vives, els an

El pare hi assentí. -, perque no m'especta pas fer-ho, a mi... I tampoc és just que ho faci el mitjancer, si un dia o altre se n'ha d'anar de la casa... L'hereu féu un bleix profund i digué lentament: -Esta : me casaré... Digueu-me amb qui... -Això tu, fill meu... Tria la que et sembli; prou saps el que ens convé... L'hereu, abatut, gir

-Alabat sia Déu- afegia la vella; i tota pensívola va anar a cercar el Rector que es passejava lentament entre les mongeteres del seu hortet, resant amb recolliment les matines d'aquell dia. -Bons dies... entreu... entreu... va dir el Rector amb veu dolça i paternal. Tots restaren immòbils. -Passeu... passeu, com si fossiu a casa vostra.