United States or Lesotho ? Vote for the TOP Country of the Week !


Els lacedemonis, en haver sentit aquestes raons, prometen de fer-les valer i d'afegir-n'hi d'altres, les més eficaces que puguin. Després d'això, parteixen, seguits de tothom que convenia que hi fos. Quan han arribat, Carminos pren la paraula: -Si tens res a dir-nos, Medòsades, digues-ho; si no, nosaltres que tenim.

S'aixeca aleshores Euríloc de Lusos, arcadià, i diu: -Em sembla, lacedemonis, que heu de començar a ser generals nostres exigint a Seutes la nostra soldada, de grat o per força, i no endur-nos fins que hagi pagat.

Avui, me'n vaig calumniat per vosaltres als lacedemonis, avorrit, gràcies a vosaltres, de Seutes, vora qui jo esperava, havent-li fet servei en companyia vostra, aparellar-me un refugi feliç per a mi i per als meus fills, si en tenia.

Agàsias d'Estimfal diu que seria ridícol que això passés: ¿Per ventura s'enfadaran també els lacedemonis si uns quants es reuneixen per sopar i no elegeixen un lacedemoni per president? Si la cosa és així- diu -no ens és permès de ser capitans, sembla, ja que som arcadians. Els altres, com si Agàsias hagués parlat , aplaudeixen amb un gran aldarull.

Tot d'una d'haver arribat aquells lacedemonis, Heraclides, informat que vénen per l'exèrcit, diu a Seutes que allò és una ocasió magnífica per a ell: -Els lacedemonis necessiten l'exèrcit, i tu ja no: cedint-los-el, els seràs agradable, i els soldats no et reclamaran més la paga, ans sortiran del país. En haver sentit aquests mots, Seutes fa conduir els enviats a la seva presència.

Diuen que vénen per l'exèrcit; ell respon, que els el cedeix, que vol ésser amic i aliat d'ells. Els invita a un àpat d'hospitalitat, i els tracta esplèndidament. No invita Xenofont ni cap dels altres generals. Els lacedemonis pregunten quina mena d'home és Xenofont: ell respon que altrament no és un mal home, però és massa amic dels soldats: i això li fa mal.

Medòsades diu que no; però aconsella abans que tot als dos lacedemonis o d'anar a trobar Seutes sobre la qüestió de la paga, i creure que Seutes ne restaria convençut; o almenys enviar amb ell Xenofont, prometent de cooperar. En tant, suplica de no cremar els pobles. Envien, doncs, Xenofont, i amb ell els qui semblaven més adaptats a l'afer.

L'endemà, arriba un missatger dient que Siènnesis havia abandonat les altures, perquè havia sabut que les tropes de Menó ja eren a Cilícia part de dins les muntanyes, i havia sentit a dir que les trirrems voltaven les costes de Jònia cap a Cilícia, comandant Tamó les dels Lacedemonis i les del mateix Cirus.