United States or Bahrain ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Mireu! va fer lacònicament l'opositor, signant amb triomfal actitud l'estàtua encesa. -Mireu! Però, infortuni d'infortunis! en Winckelmann, en comptes d'admirar-se, va donar mostra de la més extrema indignació. -Però, què ha fet, desgraciat? va prorrompre, posant-se la m

-, teniu raó... la seva muller... un àngel... s'hi havia casat per amor... Era una Zàan, antiga i bona noblesa d'Alsàcia, però arruïnada per la revolució. La comtessa Odeta féu felicíssim a missenyor. Va morir d'una malaltia de consumpció que va durar cinc anys. Ah! Hom no deix

-Molt ! exclamà, tot empipat. -Apa! Vinga el clau altra vegada! I tots ens veiérem obligats a posar-nos de quatre grapes per cercar-lo, mentre l'oncle, que romania dret sobre l'escala, grunyint, preguntava si era cosa d'haver-se d'estar amb aquella posició tot el vespre. A la fi, el clau fou retrobat, però el martell s'havia perdut. -On és, el martell? ¿Què n'hauré fet, del martell, gran Déu?

La passa copiosa dur

-De pressa, minyons! Anem cap a la tenda! va exclamar Tom.

Així com a voltes un hom no sabria dir si certes colors de la mar provenen de les roques del seu propi fons o de les foranes, que s'hi emmirallen, així era difícil destriar dintre els ulls les imatges, que naixíen de l'interior i les que s'hi pintaven per reflex. Mes, féu en Jeroni tals experiments, que no pogué pas dubtar-ho: el traüllaven, li veien l'ànima.

Les monges del col·legi no arribaven a reprimir les rauxes de Lalí, però se'n defensaven amb astúcia i energia. L'avi era talment seduït per la seva néta, que tolerava benignament totes les malvestats que comportava la seva trepidant presència.

-Ah! ah! ah! va exclamar, -quin divertiment! I jo que em temia d'ésser l'últim d'arribar! Anem, anem, cuiteu! Kasper és a dalt, i us espera. Li he dit que posés el cobert a la vostra cambra; així estarem amb més comoditat. A reveure, senyor doctor. Va allargar-me la . -Què no pugeu amb nosaltres? va dir Sperver.

-Doncs jo -va saltar en Xaneta -us en vull contar una, que em penso que no l'heu sentida mai; la de sa mare de Sant Pere. -Apa, doncs, siguem-hi! -vàrem fer en Lluís i jo, incorporant-nos.

La nova devia haver corregut per Vilavella, perquè en un moment mig poble s'agombol