United States or Guinea-Bissau ? Vote for the TOP Country of the Week !
Era l'home del món, jo penso, que rebia més presents, per moltes raons; però també més que ningú els distribuïa entre els seus amics, mirant els gustos de cadascú i el que veia que cadascú necessitava més.
Tinc la impressió que els fumadors de cigars formen una categoría humana excel·lent, i, perquè no dir-ho, agençadora. Un senyor que fuma un bon havà, pot comparar-se en excelsitud a una senyora en decolleté . De fet hom ens mira amb aquella certa simpatia respectuosa que demostra que l'home no és pas, nadiuament, un animal bolxevista.
I aquell home nadava... nadava braument, aferrat a un rem, amb el delit de la lluita suprema... A prop de les ones una dona desgarbada, semblava que l'ajudés a nadar, movent els braços... com ell els movia... Aferrada a ses faldilles una criatura plorava... I anaven avançant peniblement... l'home cap a terra, la dona cap a n'ell...
L'home rest
L'aucell que fins per a enamorar a sa femella treu cantars plorosos, és manso i benigne. L'home és feréstec fins que arriba a conèixer la tristesa. I és que cada instant de la vida de l'home és assenyalat per la mort i la desgràcia d'un altre, i qui no entra en torn per a pagar el tribut exigit per la naturalesa a les humanes amargures, contat deu ser entre els individus de nostra espècie.
L'home insistí, amb el cor nafrat: -No vol veure les vidrieres commemoratives? Davant la meva negativa, lliur
-Que el diable se t'endugui! pensava Fritz; i de vegades li passava pel magí la idea que Hâan es temia d'alguna cosa; aleshores, tot vermell, l'observava de cua d'ull, però l'home feia una cara tan pacífica que el dubte s'esvaïa.
Després del berenar, el vent bufa amb sentit oposat i haveu de remar ferm tot el camí fins a casa vostra. ¡Oblideu la vela! El vent ha fet el que ha pogut en les dues direccions. Jo què us diré, pobre de mi! Aquest món és un lloc de proves, i l'home ha nascut per al sofriment, com els estels per a volar dins l'espai.
Era l'hora de les melangies, dels anyoraments vagos i sense forma que sobten a voltes a l'home més dur... Va passar bella estona sense que cap dels dos digués res, ell fumant sa negra pipa, jo cremant el meu cigarret...
Tot dormia silenciós i abandonat. I les flors s'eren marcides. ¡Havien passats tants anys! -Amiga de la meva ànima! tornava a clamar l'home en la solitud. Però era en va que clamés. Perquè la dama no el sentia. Coronada de cabells blancs i tremolosa de cos, dormitava sota un arbre despullat de fulles. A l'acostar-s'hi el bon home, ella se'l mirava amb els ulls entelats.
Paraula Del Dia
Altres Mirant