United States or Martinique ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Jo no vaig amb ell- respongué l'home de la rajola: -és ell, que ve amb mi. M'ha replegat aquest matí, a les deu, i no vol deixar-me. En entrar ací pensava haver-me'n alliberat: l'he deixat entretingut matant un ànec a una distancia de més d'un quart d'hora. Suposo que l'hauré de pagar així que hi torni. -No ha provat de llançar-li pedres? intervingué Harris.
Que ell es creu damnificat per nosaltres, jo ho sé: així, quan ell m'envia a cercar no vull anar-hi; sobretot de vergonya, perque conec al fons de mi que l'he enganyat, i després perquè tinc por que no m'agafi i no m'imposi un càstig pels torts que es creu que li he fet.
Els minyons de dalt estaven tan excitats i tan delectats com ells mateixos. El companyó de Joe digué: -Hem d'enllestir-ho, això. Hi ha un vell magall rovellat entre les herbes del recó, a l'altra banda de la llar: l'he vist fa un moment.
-El comte! -Sí. -És impossible... amb prou feines es pot moure! -No dic pas que no, però l'he vist així com us veig: tenia un atxa a la mà; la nit era ombrívola i l'aire tan tranquil que la flama de l'atxa romania tota dreta. Vaig mirar María Anna amb un aire tot astorat.
-Oh, la Montserrat! exclamava en Ramon conversant amb son oncle. ¡Aquell sí que és un cor d'àngel dins d'un cos de serafí! Si vostè l'hagués vista aquesta matinada vagant per l'horta amb el cistell curull de fruita al braç i la falda trossada plena de flors, amb sa vesta del color de la celístia amb son cos escultural cenyit de rosada filoja, amb sos braços nusos i blancs com un glop de llet, amb sa cabellera negra i ondulada de rinxos vaporosos encloent-li sa hermosíssima fesomia, encesa per la sufocació, i abrillantada tota sa figura pels raigs del sol pujant, que la ferien de descuit... Vostè que es recorda encara dels clàssics de la Universitat de Cervera, l'hauria cantada com a altra deuesa Ceres, recollint les primícies de la terra sa filla. Més jo, que formo amb els romàntics, l'he presa per una princesa encantada, com si diguéssim la filla genial d'aquella vella pàtria dels meus somnis, que, presonera de vils tirans, reclosa en oblidat castell i guardada per escarceller servil, antipàtic i egoista, est
-Jo l'he convocat- féu l'altre seguint-li sempre el to -amb el dret que té tothom de mirar per sos interessos com bé li plagui i a l'objecte de tractar els assumptes pendents entre el poble i Serra-Bruna.
-Sí, l'he somniada... i... he somniat que l'estimava.
Que així diuen que han d'acabar totes les comèdies morals, i la comèdia del noi mort no deuria ser menos que les altres. -Mariagneta! Mariagneta!! Mariagneta!!! -Qui em crida? -Jo, la crido! Ja fa mitja hora que m'estic esgargamellant. -Doncs fins ara no l'he sentida. Estava a la part de darrera fent els llits. -Filla meva, no sé què dir-li; una no pot pas ser per tot.
Vaja, vaja!... Bé, doncs, que entri: fa més de cinc mesos que no l'he vista. Katel es girà: -Súzel, el senyor demana que entris. -Ah! Déu meu, senyoreta Katel! Jo que no vaig mudada! -Súzel! crid
Per què l'he vista en la joia del festí, i, més tard, en els plaers de la música? Per què aquestes coses han passat així, i no altrament? I ara, Fritz, ¿per què no pots deslligar-te d'aquestes vanitats? Li queien grosses gotes de suor, i somiejava amb una desolació impossible de dir.
Paraula Del Dia
Altres Mirant