United States or Iceland ? Vote for the TOP Country of the Week !


A aquest fi les companyies es desplegaven les unes al costat de les altres a la dreta o a l'esquerra, segons que el punt a ocupar fos a la dreta o a l'esquerra de la línia de marxa; però no s'estrenyien en línia, sinó que deixaven entre elles espais.

Sa boca, com ressentint-se de la precipitació amb què seria feta i de què l'artista no es fixava en detalls, havia quedat desequilibrada; puix, mentre la comisura dreta tirava cap amunt, l'esquerra penjava en avall. Això donava el resultat de què, mirada per un perfil, feia una mitja rialla que entristia, i, per l'altre, dibuixava una dolorosa ganyota que feia riure.

Així s'acorda: es formen les columnes de companyia. Xenofont va de la dreta a l'esquerra i diu als soldats: -Companys, aquesta gent que veieu és l'únic entrebanc que ens priva de ser ja all

Vostès, senyoretes, posin-se aquí, que ho veuran . I tu, estrofa! Que tal? t'agrada? pregunta al vell encara no hi acaba de ficar el nas. -Me sembla igual al de l'any passat. -Fuig home, no diguis això! Mira't aquell lluny dels miralls: era a l'esquerra i ara el tens a la dreta. El país nevat no hi era. -Tens raó. M'agrada! Est

Muntaren pel carrer del riu, vorejant tres illes de cases; després es giraren cap a l'esquerra, muntant per un carrer travesser; van seguir-lo de dret, fins que arribaren al tirany que portava a Cardiff Hill, i prengueren el tirany. Passaren vora la casa del vell gal·lès, a mig camí de la pujada del turó, sense vacil·lar, i encara anaren enfilant-se més amunt.

Un pal amb cartell indicador, corcat per cert, deia que el camí de l'esquerra conduïa a un lloc que ens era desconegut i que no trobaríem en cap mapa; l'altre braç del pal, que assenyalava la direcció del camí del centre, havia desaparegut; quant al tercer camí, nosaltres convinguérem que conduïa al lloc de partida.

En Serrallonga i ella se'n van del capdamunt de la fila al capdavall. Diu ella: Jo, encara que sia dona, hi pendré la meva part . Tiros i música. Els de l'esquerra van a la dreta: els de la dreta a l'esquerra; i els dos protagonistes passen del capdavall al capdamunt. Més parells de versos, més escopetades, més cops de bombo, més anar i venir.

La pluja queia espessa i contínua, mullant-nos els ossos i tot. Aleshores ens demanàvem si no eren més de quatre, les illes que teníem al davant; si positivament estàvem a prop d'elles o a una milla de l'indret on pensàvem estar, etcètera, etc. Fins ens preguntàrem si érem a la dreta o a l'esquerra del riu.

El seu primer intent va ser de fugir, però al mateix instant va adonar-se que els viaranys de sortida eren molt escassos. Al darrera hi tenia el riu, a la dreta el cingle, a l'esquerra el córrec, i al davant un home disposat a fer-li un mal joc.

Prenguérem per l'esquerra i caminàrem molts de dies més: caminàrem quaranta dies. Una pudor de sofre que augmentava per graus, ens prenia l'alè..., i esvanits caiguérem en terra encomanant a Déu les nostres ànimes. Al cap d'una estona cobràrem i vérem un estany immens, un estany de flama i en ell multitud de foc.