United States or Morocco ? Vote for the TOP Country of the Week !


Al riu Steinbach, vora del gran molí, trobaren un bateig que se n'anava a l'església de Sant Blai, amb l'infantó rosat damunt el coixí blanc, la llevadora, tota altívola amb sa gran còfia de randes, i els altres alegres com pinsans.

Doncs, , en sonar les tres a l'església de Sant Silvestre, i sense que ningú pensés en res, una colla de minyons tomb

Fra Genís, és el frare novici que cura de la capella del convent. El seu zel per totes les coses de l'església arriba a la dolor. Avui que fan la festa del Sant Patró s'ha llevat de bon matí, ha passat per l'hort per arreplegar un ram de flors i guarnir l'altar. All

En un començament de plana hi havia el següent concepte, lleugerament titllat: «La separació de l'Església de l'Estat!... ¡Idea revolucionària!... De tal sonaria a les orelles de molta gent, de molts dels meus companys de ministeri, als qui costa de compendre que més fàcilment influiria a l'Estat l'Església lliure que junyida a son poder i vivint de ses gràcies, potser perquè se'ns ha anat infiltrant aquest oficialisme ensopidor que fins tal volta hem contribuït inconscientment a arrelar-lo. I, no obstant, potser un dia prosperar

-Ara pararà- es varen dir alguns, però en va... Llavores varen formar-se remolins terribles, els udols varen ser més espantosos... el poble sencer cruixia -fins les campanes de l'església varen tocar per si soles i sa vibració moribunda acab

Hagué de menjar amb ganivet i forquilla; hagué d'usar tovalló, tassó i plat; hagué d'apendre el seu llibre; hagué d'anar a l'església; hagué de parlar amb tanta de propietat que el llenguatge esdevingué insípid en sos llavis: onsevulla que es girés, les barreres i cadenes de la civilització el tancaven i el fermaven de cap a peus.

Tal era el fet reconegut de l'allunyament del poble del si de l'Església. «Perdem terreny- escrivia sovint: -els joves ens fugen seduïts per ideals de falsa llibertat, i quan s'adonin de son engany correran a engruixir els batallons de l'escepticisme i la indiferència

I mentrestant en Quiquet és al jardí de la rectoria, perquè en Quiquet, al cap de deu minuts que és a l'església, es posa a badallar.

«Desendavant l'Estat ja no demanaria: manaria. L'Església no seria del poble; seria de l'Estat.

La bona flaire de la sopa de crancs omplia tota la casa; i la Frentzel, la cuinera del Bou Roig, avisada anticipadament, entrava aleshores per tenir compte del servei, perquè la vella Katel no podia ésser a la vegada a la cuina i al menjador. Sonaven aleshores dos quarts a l'església de Sant Landorf, i els invitats no podien trigar a comparèixer.