United States or Falkland Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !
Des de l'església s'oien les veus destrempades del Cerdà, amb gran escàndol de les dones i gatzara i rialles dels homes apilotats a la porta. Després ha sortit tot cridant, amb rialla grossera: -Anem, nois: ja el beneirem nosaltres, l'arbre; el beneirem amb vi! Aquesta escena, d'irrespectuosa procacitat, ens ha deixat a totes el cor oprimit.
-Tom, si haguéssim deixat les eines endiastrades a l'arbre mort, hauríem arreplegat el diner. Oh! No és cosa feresta! -No és un somni, doncs; no és un somni! Tanmateix em plauria que ho fos. Mal m'escanyi, si no és veritat, Huck! -Què és, això que no és un somni? -Oh! Això d'ahir. Mig m'havia pensat que ho era. -Somni! Si l'escala no s'hagués enfonsat, hauríeu vist si n'era gaire, de somni.
Aquesta tempestat pot durar una hora, encara; i vostès es mullarien tant!... Era un senyor vell i amable. Demostrava passar neguit per nosaltres. Jo vaig dir-li: -Vostè és ben amable d'haver sortit. Nosaltres no seríem tan boigs d'haver-nos,estat aquesta mitja hora sota l'arbre sabent que hi havia un restaurant amagat a quatre passes de nosaltres.
Quan el sol començava d'enfonsar-se a ponent, emprengueren llur camí cap a casa, a través de les llargues ombres dels arbres, i aviat desaparegueren de l'esguard sota els boscos de Cardiff Hill. El dissabte, poc després de migdia, els minyons eren a l'arbre mort, altra vegada.
Heu tingut mai una criatura abraçada al coll? Si l'hi heu tinguda, i, sobretot, si aquesta criatura era carn de la vostra carn, aquell dolç refrec de pell fina i molsuda com la d'un prèssec madur, aquell cric-cric d'un cor minúscul batent lleuger com l'esperit d'un rellotge, el pessigolleig d'uns llavis humits i gelatinosos escampant-vos per entre l'esbrotada pelussera del coll l'escalfor tebiona i rosada d'un alè sense màcula, i el panteix melòdic d'una respiració fàcil ritmant-vos sons inarticulats a cau d'orella, vos hauran fet fruir una sensació sense nom, de reminiscència paradisíaca, suggestiva, fonda i regeneradora com cap altre de les que lleva l'arbre de la família.
-Em penso que tal vegada sorollarem l'arbre vell de més enllà, a Cardiff Hill, darrera la casa de la viuda. -Em sembla que aquell ser
La Lluna va dir-me: «Hi ha dues casetes a la vora del camí, en el bosc. Les portes són baixes i les finestres corbades, però l'espina-serbina i els raïms dels coralets les envolten. Les teulades són cobertes de molsa; flors grogues i pèl-de-ca. Només hi ha que cols i patates, en el jardinet; però vora la bardissa ixen unes mates florides de saüc, i sota d'elles seia una nena. Sos ulls bruns es fixaven en la vella alzina que hi ha entre les dues casetes. L'arbre tenia un gran tronc nuós. La copa n'havia estat serrada, i la cigonya havia fet son niu al cim de la soca. L'ocell s'estava allí, movent el bec. Un minyonet sortí i es pos
En cada pas i cada veu podría una observació atentívola descobrir-hi un temperament, una tirada, com podría descobrir la lupa, dins de la llavor, les fulletes replegades i incipients de l'arbre futur. I a mi em plau endevinar, qualque volta, la galladura del Destí, en aquelles llavors humanes que van en busca de l'escalf covador de l'escola.
De cop i volta se sentí el crit anguniós d'una dona. Guaitant de darrera l'arbre, vàrem veure que procedia de la graciosa noia esmentada anteriorment, de la que ens haviem oblidat, amb la nostra distracció, del maneguer. Ella havia continuat ferma en sa màquina tot seguit, sota una pluja abundosa de la mànega de regar. Tota sorpresa, semblava dubtar si continuava amunt o girava rodes.
Paraula Del Dia
Altres Mirant