United States or Oman ? Vote for the TOP Country of the Week !


Mireu-lo; fins en el mes de desembre, embolicat en la capa, en el modo de caminar li coneixereu que enyora l'aigua.

De l'estesa dels camps se n'alçava la verdor de les hortes, plenes de pardals tritllejant en l'aire de la tarda; de l'una a l'altra, l'aigua -la primera que trobaven! s'estenia remorejant suaument pels reguerots; les masies sovintejaven, voltades de feixucs pallers que semblava que dormissin un son profund, i arreu colles d'homes treballant pels camps, donaven als vailets, acostumats als erms i a les soledats de Torre-guillera, l'impressió d'una gran gentada, vivint tranquila i feliç en mig d'una gran riquesa.

Per la meva part, em dolia d'abandonar el projecte, malgrat no fer-me goig un cabussó. De segur que hi havia arrels i herbes, i vaig pendre la decisió de recórrer a un terme mig: anar a ablucionar-me vora l'aigua. Agafo una tovallola, m'enfilo al marge i llisco com una serp per una branca que penjava damunt del riu. Feia un fred dur: el vent tallava com un ganivet.

Jo no l'he abandonat el molí; tot un any que us espero... amb el cap ficat a la canal... Tu em cercaves a flor d'aigua i jo vaig quedar-me arrapada a fons... Quina vergonya!... Perdona'm! Magí, perdona'm! L'aigua del riu va endurse'n altre cop el crani.

Després, és una nova fantasia: una de les noies vol arrebossar-se les faldilles, i heu's ací que minva l'impuls per a realitzar el que es pretén. Aleshores la barca s'encalla. Vosaltres sortiu, poseu la barca sobre l'aigua i crideu a les noies de no aturar-se. -Què? Què hi ha? responen. -Que no s'aturin! crideu. -Que no... Què? -Que no s'aturin! Apa! Segueixin!

-Tom- digué ella -feia bastanta calor a l'escola: veritat? -, senyora. -Molta calor: veritat? -, senyora. -No teníeu ganes de rabejar-vos una mica a l'aigua, Tom? Tom es sentí ferit d'un bri d'alarma, d'un toc de sospita inquieta. Escrut

-Deixeu-la plorar... plora, noa, plora, que ses penes són com es bacallà, remuiades passen millor... plora noa, que l'aigua fa baldeio... veritat? -Jo no puc sentir-la! me trenca es cor!

-Obre a les gallines, que vagin a pendre l'aire; i els ànecs que vagin a l'aigua. Ja ser

I va somriure amb un goig puríssim, i va beneir el seu ofici de pescador; perquè ¿quin altre proporcionava uns obradors tan esplèndids i ben olents? L'aigua era tan clara, que, allí on era poc profunda, quasi es podia dubtar de la seva existència.

Ací, escoltant l'aigua, teniu En Joanín. Mireu com somia nit i dia. El seu pare li ha sembrat la pensa d'il·lusions i passa l'estiu esperant la tardor com el pobre jaio espera, tremolós de fred, la manyaga del sol primaveral. En Guim ja camina sense bastó.