United States or Mexico ? Vote for the TOP Country of the Week !


«Jo sotjava per entremig de les finestres d'un despatx de director», digué la Lluna. «Era en algun indret d'Alemanya. Estava ben proveït: hi havia molts de llibres i un perfecte caos de papers. Mant jove era present, i el director s'estava arran del seu pupitre. Dos llibrets, tots dos de joves autors, havien d'ésser judicats. -Aquest me l'han enviat- digué. -No l'he llegit encara, però est

El nostre interès havia d'ésser, segurament, pel món dels vius, per les donzelles de trenes onejants, o potser amb les trenes onejants que podrien assolir amb l'ús del Kophkeo ; pels joves de bigotis abundosos... com els pintats en el seu anunci. Tot això l'impossibilitava d'ésser un bon guia dels monuments medievals.

Mentres el senyor Rector diu la missa, els homes miren els recons del temple i llegeixen les inscripcions de les sepultures que lentament van fent-se visibles als ulls enlluernats. Les dones més velles fan capbuçades, vençudes per la sòn i les més joves garlen a cau d'orella.

El primer pas estava donat, i d'aquell jorn endavant se veié sovint anar junts a passeig pels afores els dos joves i, malgrat la diferència d'anys, establir-se entre ells una estreta intimitat. No cal dir que el llaç únic i veritable d'aquella intimitat era l'estimada comú. En Pasqualet, joiós de poder-se donar tot a la confiança, en plena efusió de sa jovenesa vibrant i expansiva, parlava al nou amic ex abundantia cordis, no celant en lo més mínim actes, propòsits, anhels, fantasies... El senyor Reguera, a son torn, tot ho escoltava amb interès, tot ho aprovava amablement, i entretant, mantenint sempre a l'hereuet en una atmosfera de graduada llagoteria, anava deixant caure amb tacte i destresa, avui una, dem

Era al començament de la primavera, i hi havia un batalló d'Allasses blanques i Safrans. -Tenen un posat molt joliu- digué el Papalló; -són unes caretes enciseres, però em semblen massa jovenetes. Ell, com molts de joves, preferia noies un poc madures. Així, doncs, vol

És mort? preguntaren els dos joves mariners que eren fora de la barca.

Aleshores, jo, al meu torn, vaig esdevenir greu, i vaig trobar lluminosos tots els objectes; les figures eixien de l'ombra per a esguardar-me de més prop: n'hi havia de joves i de velles, de belles i de lletges, però totes em semblaren bones, benvolents i tendres. A les més joves, però, mos ulls les atreien del cap estant de la taula i canviàvem plegats llargues mirades totes plenes de simpatia.

¡Per això som joves per no acovardir-nos! oi, Andreu? -I ben net, Tecla! -Voleu fam? doncs fam passareu! -Prou n'hi ha, sogra. ¿Sembla que parlant vos engreixeu? ¡quina trencaametlles n'hi ha de vós!

Els nuvis, arribats de fresc, havien trobat la Rectoria feta un garbuix. Son oncle era ja viaticat des d'alguns dies i s'havia anat aguantant com si esperés l'arribada dels seus nebots per a despedir-se'n. L'escena del metge fou una de les primeres que començaren a posar els joves sobre un terreny per ells completament nou.

-Però tu, com a teòleg, com a persona entesa en aquestes coses, tu creus que m'he de casar? -Però ¿quin impediment hi ha perquè no puguis casar-te? ¿No et sembla, Ignasi, que això... vaja, això és cosa de joves? ¿No et sembla que no hi tinc dret?