United States or Côte d'Ivoire ? Vote for the TOP Country of the Week !


Guim era un home petit, prim, que tenia una veu petita i parlava fent una cantarella dolça i amigable. Sos ulls es movien desficiosos o restaven llargues estones mirant el cel. Com el seu fill Joanín, va fer de pastor de petit petit. Als dotze anys, quan guardava el ramat d'En Blasi, una nit va veure com un ós li prenia una ovella.

L'arma d'En Joanín toc

És una trencadura igol que la d'aquell xai; ¿vos recordau? El que enguany vos vaig gorir! -Sant!... mireu's-hi força! ¡Tot ho tenim a punt! va dir la dona trafegosa. -Ben pensat! Llavors el Sant va agafar la cama i va arreglar-la-hi. En Guim gemegava mossegant un mocador i En Joanín amagava sa faç en un recó, plorava i aclucava els ulls.

-Joanín, no hi vagis demà! féu suplicant la Tereseta.

Ara dieu, quant vos havem de donar? -No res! I vulgues no vulgues En Joanín, per ordre del seu pare, va posar-li quatre duros al sarró on duia un bocí de pa bru, un tros de formatge i un flabiol llardós que no tocava. Passada la dolor, i davant el munt de dies que En Guim havia de romandre al llit estirat i quiet, va esclatar la meditació. Una cosa nova per ell que mai no havia fet.

En Guim, havia descobert les petges de l'ós i anaven seguint-les poc a poc. -Joanín, ja som al rastre! Estem de sort!

I passaven els dies, com passen les ombres dels núvols per damunt les congestes enlluernadores. I cada nit atribava, amb tot un naixement d'estrelles, un escampall de silenci i un esclat de misteris per En Joanín.

Passen hores plàcides per a la golluda que fa voltar el fus, per a la Tecla que pasta i per a la Carme que fa formatge; passen lentes i faixudes per a les que sofreixen el corcó de l'angúnia. -Tereseta, fa que pateixes? ¡És ben galan En Joanín! -Més que vós, Mera! -Dona, no volia pus fer-te enujar! -Fileu prim! fileu! -No, avui filo gruixut!

En Joanín sentí un sotrac al cor. Havia arribat l'hora esperada. Si gosés!... si gosés, diria que no volia anar-hi! Ell era un altre! ¡Tenia una nosa al cor i un neguit estrany! ¡Anem, pare! i va abraçar-se a la seva mare, que plorosa li digué: -Déu te guiï i l'Angel bo!...

-Ves si arribo a morir! ¡Ara fóra soterrat i el meu fill sense altre ofici que el de pastor! ¡I sense altre eina que el mandró! galan vida! I tot seguit va repassar l'enfilall d'amargors que el van dur a ésser el més destre a occir els óssos d'aquelles boscúries paoroses. ¡Cal estalviar a Joanín aquest aprenentatge tan dur!