United States or Faroe Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


I en Biel, que havia entès la d'en Jan, va sentir un impuls de perdó; i en Jan, que havia sentit a l'ànima la d'en Biel, va abandonar-se a la força de l'aigua. I va sonar un nou crit: -Salva't!

Amb tot això, les ganes de conèixer al gran poeta havien anat creixent de tal manera dintre l'ànima d'en Jan, que un dia va dir: ¡Què tanta covardia! Bo i traient forces de la mateixa flaquesa, va baixar a ciutat determinat a veure el mestre i a presentar-se digne i serè, tal com pertoca a l'home que pot ostentar títols d'una llarga i fervorosa admiració.

-Pit i ronyons! cridava en Jan, foll de ràbia, com si fos el comandant dels batissers del seu poble. -No n'ha de quedar rastre, d'aquesta mala sangonetat!

I ell tornava: -Oi, que és gran?... I vinga treballar... l'endemà, mentre al lluny es sentien més vius que mai els cops de picador de la Munda, en Jan ja el llaurava aquell camp, amunt i avall, amunt i avall, darrera una euga roja, com son pare quan ell era petit darrera l'euga blanca. L'endem

I tot per tu: comprenes?... Perquè, si no haguessin estat els intents de casori, que tenia en Jan, no l'hauria feta, semblant diabletud. Emprò això em tenia foll. I encara m'hi : sabes? Me fa por que tu acabis per agemolir-te. I aleshores , que en seria, de dolent!... Si la feta del Picotí va fer-me anar a presidi, l'exemplar que faria és ben cert que em portaria al pal.

I és que aleshores la satisfacció era una sola, mentre que ara en tenia dues: la de saber-se estimat i la d'estar segur que la dona que estimava no seria de ningú més que d'ell. Per això, donant eixida al goig que li inundava l'ànima, va llançar una corranda al vent: «Ira de bet, Jan, te cremàs! quina minyona t'has cercada! Ira de bet, Jan, te cremàs! Tu la vols, pro no l'hauràs

¡Com s'hi fan bons, els lladres, a l'esquena del comte! solia esclafir en Jan sempre que llambregava amunt. I rumiant sobre la seva sort i la de llurs enemics, i comparant la deixadesa de les terres que ell malmenava amb l'ufanor de les que conreava en Biel, li dansaven per la testa imatges sagnoses, i se li cloïen els punys fins a clavar-se les ungles als palmells de les mans.