United States or Rwanda ? Vote for the TOP Country of the Week !
Una nit sense estels, una d'aquestes nits que el cor és ple de sobressalt, que les remors se senten massa i el pensament delira, en Jan, que tant havia sembrat en sa llar l'amor patri, tot sospirant pregonament agaf
La platja de Sabanell és llarga, es perd a l'horitzó... la barca és llunyana; cada cop sembla més lluny! En Jan fadigat de caminar damunt la arena blana, mira a tot arreu.
Prou que el sentia en Jan, que amb el càvec a les mans, cop darrera cop, des de les cinc que les hi decantava. Aterrava un marge que separava el seu camp del camp veí, una peça que al casar-se feia poc li havia pervingut com a dot de la seva dona, la Munda de cal Ram.
I fou una explossió d'alegria, al gran aire i a ple sol... l'emoció els ennuegava, sos ulls lliscaven per aquella terra i fugien al lluny... la vida se'ls anava aixamplant al davant seu... i en Jan tot era dir amb veu fonda, com si parlés de dins: -Goita quin bé de Déu!... i tot és nostre!... i la terra... i l'aire... i tot el que hi ha!... I ella: -Oi que és alegre?
En tals temps solia vestir un leviton negre, de tall antiquat, formant cintura, i un bolet fosc, d'ales amples. Al veure'l amb sa fatxa de bon Jan i amb el paraigües sota el braç, embadalint-se per tot arreu, no hi ha que dir si en feia de denteta a tot l'honorable gremi dels timadors, els individus del qual formiguejen per la ciutat.
Unes quantes gambades del marit rostos avall i una pitrada de la muller boscos amunt, varen unir-los en un dient d'avemaria. I mentre, ella, fent-se compte del perill que havia passat, queia en basca als braços d'ell, en Jan, com un assassí aixarpat al bo de la seva obra, s'esmunyia cap al poblat bo i remugant malediccions. D'aquella feta mai més va ser altra la Malena.
En Garet prova de contestar diferents vegades, i sempre el desconcerta el fluix de paraules de la seva tia; i, quan aquest fluix s'estronca a la fi, les rialles de l'oncle Jan i de la Cinta acaben d'atracallar el pobre minyó, que es cuida morir de vergonya i no sap com decantar les seves mirades temorenques. Ja no pensa pas en parlar a la seva cosina: no pensa sino a esmunyir-se, a fugir. Saluda amb la m
Però el vell Tomàs, sempre sorneguer, sempre viu, somreia amb somrís prometedor, es bevia, got darrera got, l'aiguardent que li oferia en Jan, i acabava per no dir res i per allunyar-se de l'hostal així que se sentia brunzir la primera batallada de les dotze. -Vaja, governar-s'hi- deia, sense deixar de somriure.
L'únic que en sabia quelcom era en Jan, que tenia l'intent de revenjar-se una vegada per totes, per esbravar la rancúnia que sentia contra en Biel. De sobte, en passar per davant de casa seva, va donar-se un cop al front. -Espereu's. No feu brogit.
I varen ser tan ferms els senyals de la batussa, que al cap d'un mes i mig, quan va arribar el dia del casori amb la Malena, el nuvi caminava encara mig de gairell, i en Jan, que ja feia alguns dies que arrossegava la creu del matrimoni, no tenia del tot pellats els esquinços de la pell de mans i cara. D'UN M
Paraula Del Dia
Altres Mirant