United States or Guatemala ? Vote for the TOP Country of the Week !


Potser aquests eren els més francs, perquè el papà, que devora els periòdics, fa temps que li sento dir que a la madurada dels préssecs tindríem la terrabastada. I ja hi soms, a la madurada dels préssecs.

L'escrit diu que ho seran si ell no és de retorn a l'hora del desdejuni. -I ja n'és! exclam

Afiguri's que a casa, ¡bah, ja ho sap! som set; tres criatures que no d'on han sortit, que mai tenen prou de res, capassos de menjar-se l' espritatuo . Miri, anava a comprar un quarto de gallina magre, i me'n volien trenta dos quartos, trenta dos quartos, filla! que jo no com el govern no hi posa , caramba! que en aquestes coses hi hauria d'anar amb molt rigor; i si això dura... faci'm el favor de dir-me, ¿què fem?

-Magí, ja sabeu que la canal est

El cunyat de Paulina ja en començava a estar tip, i li gastava bromes referents a les seves prèdiques, la contradeia, i procurava fer-la botar, com es diu vulgarment. Aleshores es tornava roja, i suava i cridava que era un gust.

Un dels poetes va dir: Abans que el dia parpellagés, ja ens havíem llevat frisosos, plens d'una ànsia viva que ens privava de dormir. Diumenge de Rams! Diumenge de Rams!

-Ja veurà, mossèn Joan, és que qui perd lo seu perd el seny. ¿No era ben trist de veure que aquest home s'apropiés lo que és ben nostre?

Ella, que ja havia llegit un feix de novel·les d'amagat de la seva mare, estava convençuda que aquell any seria el de la seva alliberació, i el cor de Paulina no s'enganyava. Una nit que era al teatre amb la seva germana, li presentaren l'heroi somiat. Feia poc que havia acabat la carrera de medicina, i era metge d'un transatlàntic. Estava colrat del sol i els aires de la mar, tenia un bigoti negre i un aire de vulgaritat insuportable; però a Paulina li sembl

Diu: -Hi aniré al vespre i de seguida estic. Ja hi ha anat al vespre, però res de lo dicho : s'ha trobat amb la reunió de convidats que no l'han deixat moure, que l'han fet seure, que li han donat xacolata i secalls i orxata... I ell... pobre xicot!... qui sap si aquest vespre tenia que ajuntarse amb la conquista...

Ploraven seguit-seguit, amb un gotejar espès que, en topar amb les teules, n'arrencaven una cantúria pesada i trista. En tota la nit no havia parat de ploure; i s'hi havia posat, a primera hora, tan de ferm, que el córrec havia vingut gros al cap de poca estona, i, en anar la justícia per fer-se càrrec del petit cadàver, ja no havia sigut possible travessar el corrent.