United States or Spain ? Vote for the TOP Country of the Week !
Ja feya algunas horas que havian deixat la terra quan de sopte se aixecá un xaloch espantòs que trontollant lo barco lo feya somoure y balandrejar com una escorfolla de nou damunt la carena de las onas, ja atansantla á las estrellas, ja engolintla al fòns de l' abim salabròs.
L'Andreu feia via apressat cap a la primera casa d'aquella contrada cridant de tant en tant com si salmegés el ritual de l'alegria ubriagant, refulgent! -Ja és meu, Tecla polida! bonic meu! ¡filló del pare! rovelló meu! Ja sóc un altre!
Així ho conta en Basi, que per son cantó és també a casa l'únic amo, ja que el pap
No és sols en les Universitats, sinó també en els Seminaris, a on és més de doldre la deficiència de l'ensenyança. Molt de llatí, molta teologia, ve-li aquí tot. Però, avui que, com ja li he dit altres vegades, la impietat, abandonant el camp de la filosofia, invadeix el científic, el de les arts, el de la història i fins el de l'economía, falsejant-ho tot, és aquí a on deu portar-se la lluita.
En Víctor, que ja era tot un home i tenia un natural excel·lent, deix
Crec que si mai he tingut quelcom d'heroic va ésser en aquella ocasió. Vaig atravessar l'entrada corrents, vaig arrapar-me a la portella amb la mateixa energía que si m'abraonés a un enemic, vaig aixecar la balda d'una manotada i... ja sóc al carrer! Vaig respirar. Em sentia protegit pel gruix de la porta interposada entre jo i la pavorosa carbonera. Però quina nova emoció!
El mort és portat altra volta al carruatge. Formen la comitiva dos mitges fortunes, on hi van els íntims del finat parlant de política i del preu del tocino fresc. Una hora després tot ha conclòs, i als tres dies ningú es recorda de la llunyana existència del senyor Ventura. Ell. -Doncs, ja que li agraden els clavells, n'hi puc donar un esqueix. Ella. -Ai, gràcies!
Això de la col·lecció numismàtica ja se sap que és car bocí, perquè el que compra una moneda antiga, demés del que val de plata o d'or, ha de pagar la vàlua històrica, i com que això és una cosa tan elàstica, tan vaporosa i espiritual que no té preu en cap tarifa, hi ha exemplar per aquests mons de Déu que costa un ull de la cara. Per un bessant valenci
Mes veuse aquí que tot d' un plegat, quan ja estavan á punt de posar en obra la malifeta, li vingueren á la memoria á Farriol las paraulas del confès: «lo que no vullas pera tu no 'u vullas pera ningú.» Ell que llavors se tomba de cara als seus y 'ls diu: Minyons, vos agradaria gayre que 'l mal que anem á fer vos lo fessen á vosaltres?
-Què ès, això? féu en Temme en pendre aquell trosset de ferro. -Ès sa clau des meu gussi, que ja no ès meu- li explic
Paraula Del Dia
Altres Mirant