United States or Hungary ? Vote for the TOP Country of the Week !


La Isabel, un cop sola, romangué trista, però assossegada. La resignació trig

Jo vaig alegrar-me que R... fos novi de la Lluïseta. No sabia les condicions espirituals d'aquest R., però tant se valia: estava seguríssim que la Lluïseta era feliç. Com s'ha dit, en Melrosada no sabia res, i la tia Paulina ja havia parlat set o vuit vegades amb la seva amiga Isabel i havia anat a veure el pare Tudó.

Isabel era una dona d'aquelles a qui un marit vulgar, quasi bestial, egoista i sense gens d'esperit va assecar-li amb uns quants mesos de matrimoni aquella floreta dels divuit anys.

La proposició matrimonial semblà. a Isabel una cosa absurda, no impossible. No sentia necessitat d'estimar ningú ni de tenir un home a la vora; però si el pretendent li hagués caigut en gràcia potser s'hi hauria casat. En el cas del professor en Melrosada li sembl

Totes aquelles manifestacions que va fer al seu cosí jesuïta i a la tia Paulina, la tarda mateixa que feu coneixença amb Isabel, les podria fer ara molt més intenses; i ara, tristament, sense cap esperança.

De totes maneres, Isabel, quan abandon

-Isabel: ¿vostè creu que la felicitat de dues ànimes... I, tan bon punt acaba de repetir això, es sent clar i terrible, damunt de les rajoles del corredor un: clinc! metàl·lic, que proporciona una rialleta a la Isabel.

-Però, Paulina, m'era simpàtic, i potser l'hauria estimat... -Però si el coneguessis, en Melrosada! si el coneguessis! És tan bo, tan carinyós, tan pacient!... tracta d'una manera als nens!... Potser Déu us beneiria. Ves a saber, Isabel: potser... -O Paulina! Això no! Aixó... -Però, Isabel, per Déu! no hi ha res impossible; i tu ets jove, encara; i ell... -No, no, Paulina!

Isabel feia una mica de goig, anava molt ben arreglada i molt estirada, es donava uns aires de persona distingida, i parlava amb una afectació espantosa. A en Melrosada li sembl

Encara que aquestes dues fossin les entremaliadures que la Isabel contava amb preferència, no eren les pitjors, ni menys les úniques: cada dia en feia alguna de grossa. La Isabel es desesperava, gemegava, sospirava: -Aquesta filla ser