United States or Belarus ? Vote for the TOP Country of the Week !


Jo prou li havia fet a aquest algunes indicacions sobre el cas, però ell se'n reia, refiat dels seus padrins, dient que qualsevol hora el podia xafar amb un cop de peu; però lo cert és que quan ha intentat somoure'l, l'ha trobat més ferm que una penya, i jo tinc motius per a creure que són els mateixos padrins que el sostenen per sota . ¡Misteris de la política!

No em sembla pas, doncs, que sigui hora d'adormir-nos, i de no passar cap ànsia per nosaltres, sinó d'escatir el que cal fer després de tot això.

Passats els vuit dies el pare va anar a emparaular-la i quedaren concerts amb la família d'ella. El diumenge vinent l'aniria a veure l'hereu. Aquest, a la baixa hora, agaf

És que no era hora? Un cop violent a aquest cavaller que est

A cada instant deia Christel: -Ja és hora que me'n vagi, senyor Kobus; dispenseu-me; ja fa dues o tres hores que hauria d'ésser a la masia. -Bah! exclamava Fritz, tot posant-li la m

Tots els que tinguin la posició ben assegurada, opinaran de bona fe que l'organització social no pot ser millor. I tots aquells que vagin estrets de butxaca i no vegin els medis d'estar prompte acomodats jugaran a qualsevol hora que això va mal que la cosa no marxa i que un estat així no pot durar.

Una vegada els dos frares arribaren a una vila, i era de nit, i no veieren llum sinó en una casa. Aquella casa pertanyia a un pastisser; i com que era dissabte i en aquella vila la gent tenia molt de gust per llaminadures i llepolies, el pastisser encara treballava a alta hora; i era un home franc i generós, així com era amatent; així és que rebé els dos frares amb cara espandida i gaudiosa. Ell mateix va portar en Pedreny a l'estable, i va comandar a la seva filla que endegués dos llits per als dos vianants. I, en acabat, de retorn a la botiga, els mostr

Tota una hora durava el salmeig d'aquest únic vers, acompanyat amb el batement de les innumerables ales melodioses. I semblava a Sant Brandan singlotant aquell cant com un plant. En tal punt, el sant abad digué a sos fills: -Menjau ara qui n'haveu lloc, i que el vostre cos sia pascut i sadollat, que ja les ànimes vostres de gràcia divinal són peixides. I havent sopat i dites completes, ana-se'n a dormir, però la son nocturnal, volàtil i muda, papellona negra, rat pennat fosc, voleiava sota els estels, llunyana de sos ulls. I Sant Brandan s'alç

Seria capaç de bolcar! no... no... són dos quarts de sis, és hora de posar-se en camí. -Ja que ho voleu, Christel, ho deixarem per una altra vegada. Que no us plau, doncs, aquest vi? -Al contrari, senyor Kobus, em plau d'allò més, però una dolcesa plena de força. Podria equivocar-me de camí, eh! eh! eh! Vejam, Súzel, eixim!

Aleshores va sentir una veu baixa, una veu molt baixa: la de Joe l'Indi. -Remaleïda! Potser companyia: hi ha llums encesos, tot i sent hora tardana. -No puc veure'n cap.