United States or Gambia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Un professor de dibuix, un home humil, que estava arregladet, , però que no podia satisfer de cap manera les seves ambicions.

Quina hora deu ser! es preguntava. A l'últim s'ha adormit! es deia mirant al seu home, i tornava: deu ser tard! -Com deu estar el camp!... Déu meu, quina desgracia!

Sperver li va passar el braç al damunt del coll, i féu tot girant-se cap a mi: -Fritz, quin home m'estimaria tant?... Mira'm aquest cap, aquests ulls, aquest dentat! Li arremangava els llavis i em feia admirar uns ullals que haurien esqueixat un búfal. Després, tot rebutjant-lo amb prou esforç, perquè el gos redoblava sos afalacs, va dir: -Deixa'm estar, Lieverlé; massa ho que m'estimes.

És un barceloní que fa cara de viure al carrer del Bruch. És un home discret, suau. No ha donat mai cap empenta per a pujar a una plataforma de tramvia; mai no ha fet el bót amb la seva muller. S'asseu. Es treu les ulleres, i en frega el vidre. Es treu el rellotge, mira l'hora i en frega el vidre.

Es amplíssima, tota de pedra picada, amb balustrades artístiques, cada pom de les quals fóra càrrega feixuga per a un home valent, i amb grans replans, la major part dels quals domina les teulades de les cases veïnes. Sembla una obra feta per a éssers més forts que els humans. L'esperit s'afadiga només que de concebre l'intent de pujar-la.

No per què, però m'enfurisma de veure, quan jo estic desvetllat, un home submergit en el son. ¡Que malaguanyades són, les preadíssimes hores d'una vida humana (moments que no en tenen, de preu, i que mai no tornaran) perdudes en un repòs embrutidor! ¡Heu's ací ara George menyspreant així aquest tresor inestimable que se'n diu el temps , i la seva existència, de cada segon de la qual li caldr

Tom fou presentat al jutge, però tenia la llengua travada; l'alè amb prou feines li venia; son cor glatia violentament, en part a causa de la paorosa grandesa d'aquell home, però principalment perquè ell era el pare d'ella . Li hauria plagut de caure en terra i adorar- lo, si haguessin estat a les fosques. El jutge pos

Amb molta exactitud pot seguir-se la lluita, car, cada vegada que el cos és llançat sobre el somier, el llit, justament a sobre el cap d'un home, fa una mena de bot; i, cada vegada que el cos aconsegueix de sortir-se'n, hom se n'adona pel cop que fa al sòl. Després la lluita decreix, o potser el liit s'enfonsa, i hom reprèn el son.

-Fugiu, home, fugiu!... s'haur

-Un tauló! va cridar un. -Un home! va fer un altre. Per sobre una ona se'l va veure com alçava un braç... -Un home!... un home!... es va sentir cridar per tots cantons... -Prepareu els caps!...