United States or Heard Island and McDonald Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !
Huck seia damunt la borda d'una barca plana, amb els peus que li penjaven distretament dins de l'aigua i amb posat de gran melangia. Tom va decidir-se a deixar que Huck abordés el tema. Si no ho feia, aleshores, palesament, l'aventura no hauria estat altra cosa que un somni. -Hola, Huck. -Hola, tu. Silenci per un minut.
-Poc que ho sé! respongué en Pere, mirant recelosament cap endavant... Enlloc es veia res... El camí era net, amb son pedruscall que al clar de la lluna prenia tons blavencs, amb ses roderes molt fondes... deu passes endavant la massa enorme dels Boscassos es destacava negra i rúfola, sense una remor ni un moviment. En Pere mirava, mirava, sense veure res enlloc... L'Antonet començ
Montmorency lladra amb tota la seva veu, fa un bot perillós i el cove de damunt de tota la pilera d'equipatge ve al dessota, fent escampadissa de tot el que contenia. Vaig esdevenir molt sorprès, però sense enfurismar-me gens ni mica, i vaig demanar alegrement: -Què hi ha? Ha passat alguna cosa? -Que si ha passat? ¿Sou vós, qui ho pregunta?
El llum se va allunyar, l'ombra caigué en cascada, esllengant-se pels plecs de les cortines, i la fosca ho envaí tot. En Rivelles torn
-Però com dimontri!... Doncs jo no sé les autoritats d'aquell país com ho permeten... Al menos jo hi faria posar un lletrero que els avisés que no s'hi acostessin. -Ja diu que ho van provar, però encara moria més gent perquè tothom s'hi acostava per llegir-ho. -Què em diu d'aquest solo, compadre ? -Estava pensant... ¿aquell és l'arbre que s'hi moren?... -Vaya, el manzanillo . Miri: aquí ho diu.
-N'hi ha un feix d'aquesta gent. Pausa. Al capdavall de cinc minuts En Jordi reprèn el diàleg. -D'aquesta gent i de l'altra. -Per qui ho dius? -Per En Genís, dona, per En Genís. Fa una pena veure'l tan ganassa i que encara no serveixi per a res! -Bé, el xicot estudia. Ja se sap que els estudis no són cap cosa de rendiment immediat.
-No, no se'l menja: no ho crec; però pot haver-lo matat- digué l'avi Mundet. ¡Maleïda béstia! L'hem de pelar. Alerta! Vosatros dos, amb es rems, procureu clavar-li alguna cama a sa roca; jo mentrestant, m'hi faré a grapissos i li giraré sa caputxa. Apa!
La Lluïseta no era pas noia de novis, ni d'aquestes que de seguida ho saben tot i s'encenen repentinament: era una innocentíssima col·legiala amb una sang tèbia i tranquila, que no pensava en festeig ni cosa semblant; i la tia Paulina la voltava de tantes precaucions i li administrava unes prèdiques tan inadecuades, que la pobra noia anava a redossar-se en els seus germans per fugir de la turbulenta i ascètica Paulina, que li deixava veure de tant en tant, enmig de ciris i cucurulles, un cel blau amb un amor infladet.
-Ara vejam: per què havíeu de maltractar d'aquesta manera la pobra bèstia, que no pot parlar? -Ho he fet compadint-me d'ell, perquè no té tia. -No té tia! Babau! Què té que veure, això! -Hi té que veure qui-sap-lo. Perquè, si n'hagués tingut, ella fóra qui l'hauria recremat! Ella li hauria rostit els budells, tan mancada de bon cor com si el pacient hagués estat un noi!
Afiguri's que a casa, ¡bah, ja ho sap! som set; tres criatures que no sé d'on han sortit, que mai tenen prou de res, capassos de menjar-se l' espritatuo . Miri, anava a comprar un quarto de gallina magre, i me'n volien trenta dos quartos, trenta dos quartos, filla! que jo no sé com el govern no hi posa mà, caramba! que en aquestes coses hi hauria d'anar amb molt rigor; i si això dura... faci'm el favor de dir-me, ¿què fem?
Paraula Del Dia
Altres Mirant