United States or Dominican Republic ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Ah! vaig fer. -Dispensi, dispensi. -No ho ha entès? em pregunt
Més, fòra de vós, qui ho sab, digueume, si jo sóc el vostre amor? LLORENÇ Tos pensaments y el cel ne són testimonis.
Encara que haguéssim de navegar a capbussons, entre dues aigües, arribaríem a port: ¡n'estic tan segur...! Això sí, jo m'he de menar la canya: no em fio de ningú més. Jo sé el que tinc entre dits: ho sé, Marianna. Tu aquí: paciéncia i... moixoni! Si et mous, te faig lligar i... ¡abaix a la cambra, com un farcell! Aquí no en seré, de pare pedaç: no t'ho pensis. Aquí... Déu i jo!: no hi ha més amos.
Això Harris no ho sabia, i proposà, com el millor partit que es podia pendre, tornar a l'entrada i recomençar el passeig. Això últim fou acollit sense entusiasme, mentre que la proposta de tornar a l'entrada va obtenir la unanimitat. Es posaren tots en marxa darrera de Harris, justament amb direcció oposada a la precedent. Passaren deu minuts i es trobaren al bell mig del laberint.
Aquesta és una malícia pròpia dels lectors, que ja em té escarmentat. Solen llegir un paper i el llancen dient: ¡Quin fàstic, ja ho sabíem això! Si vostès ho sabien jo també, i en prova d'això ho escric abans que vostès m'ho hagin dit. Bé; enraonem-s'ho això de l'any nou. Què hi creuen vostès? Jo no.
Quan es prega a Harris de cantar, acostuma a respondre: -Amb molt de gust, per mi; però jo només sé cançons còmiques... I que ho diu amb una entonació com volent dir que un hom ha d'escoltar-lo un cop i morir tot seguit. -És molt amable, molt amable! diu la mestressa de la casa. ¿Ens en cantar
-Ja ho contaré- va respondre l'interpel·lat. -La major part dels d'aquí saben bé prou que jo sóc de l'Empordà, fill d'una casa de Sant Feliu, dedicada al comerç de suros des d'un grapat de generacions. Els trefins i les pannes són en la meva família una tradició quasi nobiliària, tramesa constantment de pare a fill. Mes, jo no era l'hereu; era el tercer dels germans, un fadrí extern... i, encara que a casa no m'haguera mancat res, i en cas de morir el pare, m'hauria pogut associar amb el germ
-No és una diversió? digué Joe. -És una llaminadura- digué Tom. -Què dirien, els nois, si ens veiessin? -Què dirien? Si vinguessin a raure aquí, es moririen: oi, Huck? -També ho compto- digué Huckleberry; -però tanmateix a mi m'escau. No demano cosa millor. Mai no tinc tanta cosa a menjar, generalment; i aquí no poden venir i donar-li una guitza a un hom i fer-lo pertenir d'aquella manera.
El seu pare afegia, sempre ferreny: -No ets bona per a res... Mal llamp! ¿Què t'han donat encantàries? Però ella igual que si no ho sentís, restava somniosa, mústiga, cercant sempre la soledat. Així que veia el seu pare fora i distreta l'àvia, s'enfilava cap al bosc o bé baixava al torrent per a capdellar i descabdellar a soles l'eterna cabòria que la perseguia.
Ja ho comprenc! Melrosada, digui'm: sense religió, ¿vostè creu que es podrien aguantar, certes coses? ¿Vostè creu que si no hi hagués aquest esperit de sacrifici, aquesta esperança en una vida futura... -És clar, donya Paulina!... -Però digui, Melrosada: vostè no es decidiria? no faria un cop de cap? -Vol callar, donya Paulina!... -La seva vida solitària, aquesta absència d'una m
Paraula Del Dia
Altres Mirant