United States or Saint Pierre and Miquelon ? Vote for the TOP Country of the Week !
Allí hi sojornen tres dies. De part del Gran Rei, arriba Tissafernes amb el germ
Prop de la cabana dels carrabiners hi havia una noia jove recolzada en un pi, amb el mentó apoiat en els genolls i els ulls perduts en l'infinit. En Janet en veure-la va dir-se: -Ja en tindré una més a la colla. Lentament, amb una lentitud trista, van anar arribant la gent de l'art.
Prop de les ones, que pugen i baixen i treuen escuma, veu un home quiet que sembla que no respiri, té una canya a la mà, la mirada fixa i l'esperança al cor. -Deu estar pescant... I si fós el noi! En Jan s'hi atança i veu que és un vell... -Bon home, sabeu si allí hi ha el Gabatxu? -El Gabatxu, dieu? que esteu de broma! -Sí, aquell pescador francès!
Solament aquells que han dut la corona del sofriment poden esguardar aquesta llum suprema. En perdre-la, no haveu mai de parlar-ne ni revelar el misteri que en coneixeu. En temps passats, caminaven per una estranya contrada uns bons cavallers. El camí creuava un bosc espès on els espinals eren tan espessos que els dissortats que s'hi perdien hi deixaven la carn a bocins.
S'encara amb el sant i de pensament li va dir: -Si tracteu tan malament la companyia, no és estrany que resteu sense devots. Tan bona jeia que sembleu tenir i... la mala nit que m'heu donat! No hi dormiré mai més amb vós; de primer m'embarco amb la Quima Xamosa, sota terra sigui.
El seu primer intent va ser de fugir, però al mateix instant va adonar-se que els viaranys de sortida eren molt escassos. Al darrera hi tenia el riu, a la dreta el cingle, a l'esquerra el córrec, i al davant un home disposat a fer-li un mal joc.
Empenyo el cancell, me fico cap a dins... Les finestres estàn gairebé ajustades i regna una mitja fosca que de moment m'esvaeix la visió. No obstant, reparo la silueta de la dida, que ve cap a mi a llargues gambades fent-me senyes de que m'aturi i barbotejant, en to de veu reganyador: -No es pot entrar. No passeu. ¿Qui hi ha? Qui ès? -Sóc jo- contesto. -No em coneixeu?
Cal imaginar un banc al parc de Regent, o de Saint James, amb el rètol: «Solament per a adults»! Tots els nois, en cinc milles a l'entorn, tractarien de fer-se lloc al banc, i cridarien als que hi seurien perquè els hi deixessin seure a ells. Quant a un adult, no podria pas acostar-s'hi de mitja milla per la confusió de nois.
I el dia anava passant ample i serè, com una onada de llum rodolant per sobre el pla... les cigales cantaven desesperadament; en la calima dels horitzons hi vagava una nota fonda i grave com una vibració perduda d'aquell himne de claror i insensiblement un ambient de plenitud s'estenia per tot el pla.
El Rector no l'escoltava ja quasi, preocupat amb un altre ordre d'idees. -Escolta. Hauràs sentit alguna vegada- digué mig interrompent-lo -comparar els desagraïts amb els porcs, que sota l'alzina mengen les aglans, sense dignar-se alçar el cap envers l'arbre que les hi subministra.
Paraula Del Dia
Altres Mirant