United States or Ukraine ? Vote for the TOP Country of the Week !


Com els donaria carrera a tots? ¿Com podria comprar tants parells de sabates i tants barrets, i la incomoditat de la casa? Potser l'amor de la meva dona ja fóra apagat; potser hauria vist la seva mort; potser m'hauria estat infidel! Ara ningú em molesta, ningú em demana que comparteixi el poquet que tinc... I, fet i fet, el poder fer el que un vol, i que ningú es fiqui en les teves coses...

PORCIA Aquesta excusa estalvia molts presents als homes. La vostra esposa, al saber quant jo me la mereixo aquesta anell, hauria d'esser folla per guardarvos rencunia eterna d'havermela donada. Est

Finida la cerimònia, pujaren al landó, disposats a donar un tomb pel Parc i el passeig de Gràcia. En Llucià, de grat hauria suprimit aquest tomb exhibicionista; però no s'atrevia a insinuar el seu desig a l'Adelaida, de por de ferir la seva susceptibilitat extrema. Dies abans, quan li propos

-Ara vejam: per què havíeu de maltractar d'aquesta manera la pobra bèstia, que no pot parlar? -Ho he fet compadint-me d'ell, perquè no tia. -No tia! Babau! Què que veure, això! -Hi que veure qui-sap-lo. Perquè, si n'hagués tingut, ella fóra qui l'hauria recremat! Ella li hauria rostit els budells, tan mancada de bon cor com si el pacient hagués estat un noi!

-Ho hauríeu fet, Tom? digué la tia Polly, amb la cara il·luminada de daler. -Digueu-ho, ara; ho hauríeu fet si us hagués passat pel magí? -Jo... , no ho . Això ho hauria fet malbé tot.

Veu, aquest any entre sustets de bullangues, i un poc de còlera, jo hauria pogut adelantar alguna cosa; però la gent que visitava se m'ha esporuguit, i, ¡vagi'ls al darrera! Avui fa quinze dies que ningú ha trucat a casa meva. En quant a medis de curació no m'hi amohino; ja tinc massa anys per tornar-me a posar a estudiar.

Es llàstima que no es porti calça curta, perquè us hauria escaigut d'allò més una bella perruca empolvada a la francesa; era magnífic! Però avui en dia la gent assenyalada i els pagesos, tots són iguals. Caldrà, però, que tornin les modes antigues, un dia o altre; hom no s'hi entén, avui!

Ai! et juro que hauria dat un any de vida per no haver-m'hi trobat embolicada. Fins que hem estat al carrer no he entès ben el que fèiem. De seguida m'ha agafat una angúnia i una vergonya!

Sordes interrogacions, a manera de veus confuses d'ecos llunyans, s'insinuaven en la seva ment. ¿Valdria més en Temme que en Jordi? ¿Hauria ella injustament despullat dels béns del pare l'un fill en benefici de l'altre, i...? No podia acabar, ni tan sols atendre, aquests pensaments. No, en Jordi no seria ingrat. En Jordi era l'esperança. No fallaria, no podia fallar. PROPOSICI

Kobus comprengué que Iòsef ho havia endevinat tot! hauria volgut deixar córrer les llàgrimes; però, de cop i volta, va posar-se a saltar, tot cridant: -Vaja, company, anem, cal riure... cal divertir-se... Cap a la Madame-Hütte! Ah! quin bell dia! ah! quin bell sol! Zimmer, el postilló, estava dret sota la portalada amb la cara vermellenca; Kobus va donar-li dos florins.