United States or Slovakia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Vaig haver de convenir amb Harris que no havia vist treballar George: almenys des del començament del nostre viatge. George: -Jo no veure, amic Harris, com podeu tenir una opinió. Que em pengin si vós no haveu dormit la meitat del temps. Haveu vist Harris- em digué a mi -ben despert, fora de les hores de menjar? Digueu. La veritat va obligar-me a opinar com George.

Jo vaig provar aquestes sensacions quan Harris i George remaven i jo duia el governall.

Quan pogué aixecar-se va esguardar el seu martiritzador que romania al seu costat rient a tot riure i que, en veure Harris, recul

Harris, amb un moviment, aixaf

Retornen els que eren a la serra ; pugen els dels altres pisos; es recerca per tota la casa i s'apleguen al saló amb un somriure als llavis. Harris comença. Val a dir que no és cosa de demanar una gola privilegiada, per a esmenussar un couplet còmic; ni cal una frase mestra ni vocalitzacions.

Coneix quan tenim convidats, i s'espatlla per fer-ho més malament. -Nosaltres hem de posar-la nova- digué Harris, i no certament amb orgull. -Clara pens

Harris cerc

Desitjava reprovar-li la seva bogeria de viatjar per indrets poc freqüentats d'un país i volent realitzar complicades combinacions de trens sense saber una paraula de la llengua del país. Però jo vaig aturar els impulsos de Harris fent-li veure la gran tasca que duia a terme malgrat sa inconsciència.

Uns acords brillants marquen el preludi de la Cançó del jutge , treta del Procés davant un jurat per un pianista nerviós. Arriba el moment de cantar, però Harris se'n distreu. El pianista torna a començar el preludi, i Harris es posa a cantar els primers versos de la Cançó del primer lord de l'almirallat de Pinafore.

Harris havia de passar la nit amb nosaltres. Vàrem pujar al pis de dalt i ens férem a cara o creu l'ocupació dels llits. La sort design