United States or Morocco ? Vote for the TOP Country of the Week !


En Soldevila no tenim més remei que dir-ho amb un mot pedant un veritable temperament de socialitzador del nostre idioma. La seva poesia és prenedora, la seva prosa és clara i graciosa. Si ell persevera, com cal esperar, en una floració novel·lística pot fer molt per aconseguir el consorci més íntim d'una societat en transició ascendent, i el bell parlar que han elaborat els lírics.

-Con no es fa amb ningú, deia en Bartra -és senyal que por que li descobreixin les trafiques que es porta entre mans: les bèsties manses no la temen, la companyia; els llops i les guilles, . I, qui més qui menys, tothom donava la raó a en Jan. Ningú hi pensava, en el pacífic rossinyol que deixa per un mai més el lloc on li han destruït una nierada.

Se creu, doncs, que en lloc de reclamar la pena, o sigui una lliura de carn d'aquest pobre marxant, no tant sols renunciaràs a semblant desdita, sinó que corprès d'humana afecció y tendresa, franc el faràs de mitja mota y ab cor apiadat consideraràs quants desastres han caigut sobre d'ell, capassos d'aterrar a un marxant de reis y de desvetllar la compassió en els pits de bronzo, en els cors de marbre, a Turcs despiatats, a Tartars ignorants de tota obligació d'afectuosa gentilesa.

Les oques, amb llur cridòria incivil i amb llur aspecte de peixateres enfarinades han aigualit una mica la força del seu soliloqui. Don Gaspar pensa: -Ella és com les oques; ella és barroera i sense comprensió, com aquests vils animals! Però què dius, pecador? No, no: la venjança mai! Ella no és com les oques!

-Estic disposat- diu Xenofont -en ser que haurem sopat, a anar amb la meva rerassaga a apoderar-nos del puig. Tinc guies: els gimnetes han pres en una emboscada alguns dels lladres que ens seguien. I per ells que la muntanya no és pas impracticable, sinó que s'hi pasturen cabres i bous; de manera que, un cop siguem amos d'una part de la muntanya, hi haur

La Francisca, amb tota l'embranzida del seu bras, ha aixecat el cistell dels pollastres: ben alt i ben empunyegat, l'ha rebotit contra la cara del serrador, restant enclavada al mig del cami amb un panteix agressiu de lleona. Els caires vius de les canyes han esvorancat el pòmul del filisteu.

-Res- diu. -Hi ha hagut raons amb els guardes del vi, que ni mai que els haguéssem conegut; l'una paraula ha portat l'altra; els homes, que ja estan prou cremats perque no hi ha feina, se les han tingudes tiesses. Que si faràs, que si no faràs; que toca'm si goses; en fi: que ells els hi han tirat pedres, i el dimoni dels guardes s'hi han fet a tiros; i veu's aquí que aquell pobre noi... -Ai!

Perxò els poetes han imaginat que Orfeu atreia els arbres, les pedres y les ones, perque no hi ha cap esser tant bast, tant dur, tant furiós, que per un instant la musica no'n atemperi sa natura. L'home que en si no porta musica y que els sons harmoniosos no el commouhen, es proprici a furts, enganys y traidoríes.

Hi han sortit les dues malalties, des dels primers senyals fins al període crític, des del període crític fins a aquest èxode curt, però emocionant, que acaben de realitzar en recerca d'aires purs i de solituds forestals. Entre totes dues han fet una patètica descripció de la ciutat sota el flagell de l'epidèmia tífica. L'estranger en restava bocabadat.

La tempesta ha estat forta; els trons han rodolat per la nuvolada, els llamps han caigut a la boscúria i les pedres que rebotien damunt les roques s'amagaven entre les herbes i es fonien lentament. L'aire una frescor reviscoladora. Se sent flaire de terra mullada i entre els núvols que es mouen com si volguessin anar-se'n, es veu un bocí de cel blau, net i pur i radiant d'alegria.